A les Garrigues, Juneda va ser durant dècades la capital del caliquenyo, el cigarret artesanal que va encendre una economia subterrània, una cultura, la de l'estraperlo, feta de paciència, enginy i resistència. Entre els anys quaranta i seixanta, en ple període de postguerra i racionament, desenes de famílies enrotllaven, assecaven i venien caliquenyos des de les cases o petits obradors. El tabac es convertia així en moneda d'intercanvi, en refugi davant la misèria i en símbol d'un acte d'autosuficiència silenciosa. Aquesta xarxa domèstica, convertida en estraperlo, ve d'un escàndol polític dels anys trenta quan dos empresaris holandesos, Strauss i Perlowitz, van subornar ministres per legalitzar un joc de ruleta elèctrica anomenat Straperlo. Aquell afer de corrupció va ser tan sonat que el terme va passar al llenguatge popular per designar tot allò que es mou al marge de la llei: el mercat negre, el comerç clandestí, les vies de supervivència que neixen quan el sistema fa figa. I això, exactament, era el caliquenyo de Juneda: un estraperlo agrícola i artesanal. Fulles de tabac que s'assecaven als graners, essències i coles per perfumar els puros, rutes discretes per vendre'ls a pobles veïns. Darrere d'aquell fum hi havia dignitat i ofici, una mena de revolta econòmica silenciosa que suplia el que l'administració no oferia. Amb el temps, aquell estraperlo va sortir de l'ombra. A partir dels anys seixanta es van crear empreses com Tabacs Juneda i Tabacs la Junedenca, que van legalitzar el negoci i van donar feina a desenes de veïns. El que havia començat com a activitat il·legal va acabar sent un motor local. Avui, la mostra "Caliquenyos. El tabac clandestí de Ponent" al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) recupera aquella història col·lectiva. Fotografies, objectes i testimonis conviden a recordar que l'estraperlo no sempre és només frau o delinqüència: a vegades és creativitat, instint de vida, resposta a la necessitat. Juneda en va fer ofici i identitat, convertint el fum del tabac en memòria viva del treball i la supervivència.
Gabriel Pena