Fer esport està de moda i així ho demostren els més joves. Aquesta empenta conviu, a vegades, amb una realitat cada cop més present: moltes feines modernes i mecanitzades impliquen passar massa hores quiets, asseguts i normalment davant d'una pantalla. Abans, ser pagès implicava aixecar sacs, podar arbres i caminar molt, també patir calor. Ara, entre tractors amb aire condicionat i eines motoritzades, el cos pateix menys, cosa que és bona, però també comporta un preu.
Ja no podem confiar que la feina ens mantingui actius, i per tant, fer esport de manera regular s'ha convertit en una necessitat per no rovellar-nos com un xapo oblidat en una espona. No es tracta de viure esclavitzats per una polsera que ens diu quan ens hem d'aixecar a caminar o si hem dormit bé. Vivim en una cultura del blanc o negre, en què sembla que només val fer-ho tot o res, i alguns confonen cuidar-se amb competir amb un mirall. No cal caure en l'obsessió d'assemblar-nos al Musculman. Es tracta de trobar rutines i espais sense convertir-ho en una religió.
L'objectiu, per a mi, és senzill: mantenir un equilibri. Fer prou esport per poder seguir gaudint de la vida tal com m'agrada fer-ho. Perquè si una cosa no vull perdre mai és un bon esmorzar de cua de bou al bar del poble o unes cerveses a la fresca amb els amics després d'un dia llarg a ple agost.
Amb els anys he après que el cos, com qualsevol eina, si no es fa servir, s'oxida. I si no em moc, acabo amb mal d'esquena, mal de coll, o amb un trencament fibril·lar quan "esprinto" per creuar un pas de zebra en roig a Lleida. Per això intento fer una mica d'esport cada setmana, sense grans pretensions, però amb constància.
Trobar una activitat que t'agradi de veritat és més complicat del que sembla. A vegades la clau és fer-ho amb un amic mentre arregleu el món en veu alta. Altres vegades, cal ser pràctic i aprofitar l'únic forat del dia amb un esport intens i concentrat que puguis colar entre la feina, la canalla i la compra del sopar. Al final, d'això es tracta: de trobar la manera de seguir fent camí amb salut, bon humor i la certesa que, mentre el cos aguanti, nosaltres tampoc afluixarem fins a l'últim sospir.