Ha començat un nou curs escolar, i ho ha fet amb una vaga convocada el primer dia de classes. És un recordatori que la partida continua al mateix punt on va quedar al juny. L'estiu no ha servit per albirar gaires canvis. Aquests dies hem parlat amb docents i direccions de centres educatius de la comarca per al reportatge d'aquesta edició, i la diagnosi és bastant clara: la cosa no va d'una mica més de personal aquí o allà, ni d'uns ventiladors o aires condicionats, ni d'augments de sou. Tot això és important, òbviament, però no és el moll de l'os. Com hem dit en altres ocasions aquí, el problema és profund i estructural. El borgenc Jordi Satorra, que entrevistem a les següents pàgines, parla d'"emergència educativa". I davant d'això, cal mirada llarga, que no vol dir repenjar-se i desatendre les necessitats més peremptòries. Vol dir, primer, fer una diagnosi encertada i d'amplíssim consens; i, segon, treballar amb tots els actors per traçar un full de ruta que no consisteixi a tapar forats sinó en sacsejar el sistema de dalt a baix.

Des de les Garrigues, pot semblar que els grans problemes de l'Educació queden lluny, que són cosa de grans ciutats i de les seves perifèries. El gran seguiment de les mobilitzacions del curs passat ens diu clarament que no, que aquí tenim els mateixos problemes que arreu (amb l'afegit de l'amenaça  permanent del tancament d'escoles als pobles petits). A tot el país, l'escola d'avui no té res a veure amb la de fa 20 anys, tampoc a les Garrigues. El perfil d'alumnes, la composició sociocultural de les seves famílies, la relació d'aquestes amb els mestres i professors, el paper de les tecnologies, les necessitats de suports... Tot ha canviat. I a l'escola se li exigeix que resolgui problemes que tenen més a veure amb el que passa fora de les aules que amb el que passa a dins. Posar només la mirada en el sector educatiu, obviant la resta, seria un error. Si quan parlem de pagesia apel·lem també al consumidor i li demanem empatia, responsabilitat i compromís, quan parlem d'educació hem de fer el mateix. Podríem començar per deixar de banda el tòpic dels dos mesos de "vacances" i mirar allò realment essencial.