Ja n'hi ha que cullen olives a les Garrigues i les properes setmanes s'hi anirà incorporant el gruix de propietaris de la comarca. Majoritàriament es coincideix a dir que enguany hi haurà una bona collita. Això, dècades enrere, hauria suposat una campanya llarga. Per sort de la majoria de collidors, avui en dia, la maquinària ho facilita tot. Enyoro el collir d'abans, si bé és cert que el meu era un collir només de caps de setmana, potser per això en guardo un record més romàntic.

Eren dies de fred, molts després d'haver escampat la boira matinal, parar les borrasses seguint les instruccions dels més grans, posar-hi pedres a les puntes si feia massa vent. Amb l'arpa a la mà i vinga a pentinar les rames. "Vigila on poses els peus, no fem oli abans d'hora!" Era un collir calmat escoltant el silenci de la natura, trencat per les cançons "d'antes" que cantaven els adults, com aquesta de l'Antonio Machín: "Pintor si pintas con amor ¿Por qué desprecias su color?...", on passàvem el matí parlant els uns amb els altres de temes ben diversos..., es feia caliu, es feia família, ni que fos a canvi d'acabar el dissabte ben baldat per la falta de costum d'anar al tros. 

Ben jove i àgil tocava pujar a les rames per collir les olives del mig de l'arbre, difícils d'arribar-hi amb dels bancs. Al migdia s'agraïa aquella estoneta de descans per dinar, al cap de la parada, a la vora del foc encès, assegut damunt una pedra. Una estoneta de repòs i a tornar-hi que a l'hivern la jornada és curta i s'ha d'aprofitar! De tant en tant, a buidar les borrasses i a ensacar. Al cap del dia feia goig comptar els sacs omplerts i després, alguns, continuaven la feina a casa traient els brots.

Actualment les plantacions intensives es cullen amb la recol·lectora cavalcant i una bona part es cull amb vibradors -ai quin mal de ventre li agafaria a més d'un padrí, dels d'abans, se veiés la quantitat d'olives que queden als arbres...- i uns pocs, els petits propietaris, amb pinta o batallador elèctric, on durant tot el dia només sents el soroll de la màquina. Sigui com sigui, ara toca "anar a l'auliva". Que n'és de bo, el pa amb un bon raig d'oli verge extra de les Garrigues!