El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) cada any publica un Baròmetre en què, entre altres coses, surt allò que els ciutadans consideren com a principals problemes. El que avui monopolitza l'agenda d'alguns partits i col·lectius, la immigració i la inseguretat, no apareix fins al 2025, i no ho fa en primera posició, sinó en segona i tercera, a una distància àmplia de la primera, que és l'habitatge.

En una sessió de l'Escola de Formació Guillem Agulló, d'Òmnium Cultural, la doctora en Ciències Polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra Mònica Clua comentava aquests resultats del Baròmetre i explicava que no indiquen si aquells problemes són més acusats ara que fa uns anys, sinó que mostren que a cada moment hi ha actors que són capaços d'articular-los com a problema col·lectiu. L'habitatge, per exemple, no és més problema ara que fa uns anys, però els moviments socials ara l'han articulat com a problema col·lectiu. Encara que tu, com a individu, no tinguis un problema concret amb l'habitatge, és fàcil que si t'ho pregunten, responguis que és un dels principals problemes de la societat. Del 2017 al 2019, el problema número 1 eren les relacions Catalunya-Espanya. Eren pitjors en aquell moment que el 2015? O que el 1939? No. Però hi va haver actors que van posar tots els esforços a col·lectivitzar-ho, i que ara no hi són.

Doncs el mateix passa amb la immigració i la inseguretat. Que en una comarca com les Garrigues, amb només un 16% d'immigració i índexs molt baixos de delinqüència, algú percebi que aquests són els principals problemes, es deu a una realitat o és fruit de l'esforç que fan alguns actors (molt ben inserits en xarxes reaccionàries internacionals) perquè ho percebem així? Per pensar-hi.