Feia dies que no anava a una conferència tan divertida, il·lustrativa i, alhora, plena de contingut com la que vaig anar en el marc del cicle Els pobles indígenes a l’Àfrica, que organitzava el Centre d’Estudis Africans a Barcelona, cansada com estic de discursos buits per arreu.
Més de 300 milions d’indígenes al món lluiten avui dia pel seu reconeixement com a pobles i el seu lligam a la terra i al territori. Persones que vivien en un indret prèviament a les conquestes i colonitzacions i que s’han vist desposseïdes de tot allò que tenien i a què pertanyien. Albert Sánchez Piñol, antropòleg i escriptor, ens va parlar durant una hora curtíssima de la seva experiència amb els pigmeus, especialment els mbuti, a la selva de la República Democràtica del Congo. De fet, l’excusa eren els pigmeus, però darrere hi havia tot un discurs d’altres models de societat, allunyats, estranys, anacrònics per al nostre occidental punt de vista –beneïts siguem!–, però vàlids per a unes altres societats, com a mínim amb els mateixos drets que nosaltres. Societats igualitàries entre homes i dones, individualistes al màxim, probablement les persones més lliures que puguin haver-hi, comentava l’Albert, en el sentit que només tenen allò que poden transportar quan se’n van d’un lloc. Us ho imagineu?
Un avantatge és que les parelles mbutis construeixen una casa en 10 minuts i les nostres tarden 50 anys a pagar un pis, les que se’n surten. Societats on no hi ha delinqüència –deia l’Albert que els pigmeus li explicaven sorpresos que no hi podia haver delinqüents si no hi ha policia, convençuts que és el sistema qui crea delinqüents, clar–, i qui comet algun delicte no pot rebre cap més càstig que la burla de la resta; és clar, també, quin millor càstig que ser la riota dels altres.
Societats no gaire grans per evitar els líders. Això lliga amb la crema d’excedents de moltes societats indígenes: els cremen en una festa o se’ls mengen entre tots per evitar l’acumulació de béns per part d’algú (llestos, eh? Al meu professor d’Economia del màster Món-3, Martínez Peinado, li va encantar aquesta idea). En fi, no es pot explicar amb 2.149 caràcters, amb espais inclosos. Per a més informació, consulteu la web www.survival.es