Entre Sarroca de Lleida i Llardecans, a tan sols dotze quilòmetres de distància i enmig de finques d'oliveres i parets de pedra seca, es concentren dos cervells de les telecomunicacions. Participen directament en projectes internacionals de microcomputació i tecnologia aeroespacial, però han decidit romandre als seus orígens rurals. Esbrinem per què.

Xavier Revés va estudiar la carrera d'Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Al Campus Nord de Barcelona va retrobar-se amb un vell conegut de la comarca, en Jordi Mateu i, fins i tot, van compartir algunes estones de futbol universitari. Ara, després de tota una carrera impulsant projectes d'abast mundial, tornen a estar molt a prop l'un de l'altre.

Xavier Revés, des de Barcelona, va  compaginar la recerca i la docència a la UPC on va consolidar i estendre el coneixement en diverses àrees de la tecnologia que li van permetre, el 2006, entrar en una start-up, Gigle Networks, adquirida posteriorment per la multinacional Broadcom, cofundada per un company d'estudis i dedicada al disseny de xips per a comunicacions. El 2018 va entrar a Esperanto Tecnologies i, finalment, va ser fitxat per AMD (Advanced Micro Devices). Totes aquestes firmes són de capital majoritàriament nord-americà, amb seu a Silicon Valley (EUA). Malgrat tot, ell ha exercit sempre la seva feina a Barcelona i, des de l'esclat de la pandèmia, teletreballa gairebé exclusivament des de la casa dels seus pares a Sarroca de Lleida.

Jordi Mateu va arrencar i consolidar la carrera a Barcelona, compta amb 3 anys d'experiència al National Institut of Standards and Technology, a Boulder (EUA), i va ser becat pel departament de Comerç dels Estats Units i la Fundació Fulbright, on va iniciar els primers contactes amb empreses del sector. Ara viu a Llardecans. Des d'allí prepara les classes a la UPC (on va algun dia a la setmana) i col·labora amb Qorvo, firma líder en components per a mòbils i lidera projectes europeus per desenvolupar components per a constel·lacions de satèl·lits de l'Agència Espacial Europea.

És possible que l'edat madura dels dos enginyers hagi influït en la decisió de traslladar-se al poble. No ser al rovell de l'ou, a Silicon Valley o al 22@ de Barcelona, "té un cost professional", admet Mateu. Per tant, quines raons més els ha fet tornar a casa? Una és l'avanç de les comunicacions. L'expansió de la fibra òptica els ha permès treballar "de la mateixa manera que ho feia abans a l'oficina, quan em passava hores a l'ordinador parlant amb companys d'arreu del món", assegura Revés. És cert que a part de les múltiples reunions telemàtiques, les trobades amb els seus equips serien probablement més fluides si fossin presencials. Però "coneixem els col·legues des de fa dècades i això facilita molt que puguem entendre'ns en la distància", admeten.

Aquestes bones comunicacions al poble i un model de vida que permet habitatges grans, amb poc soroll ambiental, més comoditats i, fins i tot, una atenció mèdica i educativa més bona que a les ciutats són els grans avantatges per als dos enginyers. "El gran  problema de viure al món rural és el transport públic, que és molt limitat comparat amb el que hi ha a les grans ciutats", lamenten els dos.

Aparentment, la seva feina té un abast molt allunyat del món rural. Treballen amb aplicacions de comunicacions aeroespacials i de defensa militar, per a la medicina i la investigació, la robòtica, l'automoció, la indústria i la intel·ligència artificial. Però hi ha una cosa que els connecta amb l'entorn rural. Revés recorda que "són tecnologies que faciliten fets quotidians com la connexió a internet i milloren els diagnòstics mèdics" "O desenvolupen dispositius per millorar la predicció del canvi climàtic o drons eficients per a l'agricultura", afegeix Mateu. Els seus projectes no estan tan lluny de les Garrigues.

Talents a la fuga
Malgrat ser a casa, els dos talents treballen per a empreses amb capital estranger. I aquest és un fet que descobreix la realitat d'un país, una administració i un sector privat que no inverteixen en el seu propi talent. "Aquí no es posa mai un euro enlloc", lamenta Mateu, assegurant que els seus doctorands marxen a l'estranger atrets per unes millors expectatives.

No hi ha res a fer. Sembla un fet cultural. Invertir en tecnologia suposa una carrera llarga i constant. A l'estat espanyol, tot i haver-hi sectors amb prou recursos econòmics, això no s'estila. "Aquest país sembla que va més d'immediateses o de grans anuncis", lamenta Revés. Anuncis que massa cops no s'acaben materialitzant.