Viure al món rural té pocs avantatges, i un és l'atenció sanitària bàsica, aquella que està protagonitzada pels metges de família i el personal d'infermeria. La immediatesa en la programació de cites i consultes, els elevats recursos tècnics i materials i una atenció personalitzada són els principals valors atribuïts als consultoris mèdics dels petits pobles.

Actualment, els serveis sanitaris a les Garrigues (tant administratives com històriques) disposen de com a mínim un consultori per a cada nucli habitat, un luxe si tenim en compte el reduït nombre d'habitants que viu en molts d'aquests i la desproporcionada relació en despesa pública que això comporta. L'Institut Català de la Salut (ICS) assegura que no hi ha cap intenció de reduir el servei als pobles, ni tan sols davant la urgent manca de professionals qualificats, una realitat cada cop més agreujada no sols entre el personal mèdic, sinó darrerament també en infermeria.

"Hem normalitzat que els mateixos companys en actiu fem autocobertura, és a dir, no existeixen substituts específics per cobrir les baixes, sinó que és el mateix personal de cada àrea bàsica qui les assumeix", reconeix José Antonio León, adjunt a la direcció de l'EAP (Equip d'Atenció Primària) de les Borges Blanques. "El nostre interès és que hi hagi longitudinalitat en la cobertura de les baixes, que es mantingui el substitut quan finalment s'aconsegueix, sobretot en baixes llargues, per tal que els pacients no vegin cada dia un professional diferent", afegeix León.

La falta de professionals és greu. Aquest fet obliga la majoria de consultoris petits a reduir la seva atenció a uns pocs dies a la setmana en horaris reduïts (vegeu tota la informació a la pàgina següent). Deixar totalment desprotegit un poble no està sobre la taula, però sí la possibilitat que, si la manca de recursos humans s'agreuja, de concentrar els serveis de forma puntual. És a dir, obligar més sovint els usuaris a desplaçar-se a centres de poblacions veïnes més grans. En aquest cas (encara totalment hipotètic) es plantegen opcions d'ajuda com la incorporació de transports especials per millorar la mobilitat dels pacients. "Però de moment tot això és encara una hipòtesi", insisteix León.

El president del Consell Comarcal de les Garrigues, Antoni Villas, insisteix que cal una millor comunicació entre les administracions per reduir al màxim qualsevol deficiència. L'ens comarcal, que no té competències en matèria sanitària, reivindica la necessitat d'una millor coordinació. "Ningú s'ha assegut mai amb nosaltres per preguntar-nos què pensem de tot plegat", lamenta Villas, que a la vegada reconeix que la ràtio metge-pacients és molt bona al món rural i que el servei sanitari és satisfactori. "Però ho diré amb la boca ben petita, perquè no ens podem permetre el luxe d'anar a pitjor", pensa el president del Consell, que alhora és alcalde de Juneda. 

La part bona de tot plegat és que qualsevol requeriment demanat en horari d'obertura és atès gairebé de forma immediata. "Tot això funciona perquè als pobles, per regla general, no hi ha un excés de demanda sobre l'oferta", argumenta l'adjunt de direcció sanitària de les Borges. Les demores en l'atenció solen saturar-se, doncs, en les àrees urbanes. 

Els ajuntaments petits són els ens que gestionen la demanda del servei sanitari a través de diferents sistemes de reserva de cita prèvia. Si els usuaris (sobretot la gent gran) desconeixen com accedir a la plataforma de La Meva Salut, solen ser els consistoris els que ho assumeixen i, fins i tot (com en el cas de municipis grans com Arbeca i Juneda), disposen d'un funcionari municipal especialment dedicat a aquesta tasca. 

Les naus nodrisses
José Antonio León descriu els Centres d'Atenció Primària com les "naus nodrisses" de l'entramat de la salut pública catalana. Es tracta de les àrees sanitàries superiors on es concentren les principals especialitats mèdiques: pediatria, ginecologia, odontologia, salut mental, cirurgia menor... i, fins i tot, serveis d'urgències (vegeu la informació també a la pàgina següent). Els consultoris de la comarca depenen d'un o un altre CAP, en funció de la seva proximitat geogràfica: les Borges Blanques, la Granadella, Mollerussa, Seròs, Albatàrrec o el del barri de Cappont a Lleida ciutat. 

Una elevada satisfacció
A partir de les dades de 2025 del document PLAENSA (pla d'enquestes de  percepció dels usuaris del Servei Català de la Salut) es pot confirmar a més que el grau de satisfacció de la població garriguenca envers l'atenció sanitària que rep és més elevada que el de la mitjana de Catalunya. Un dels centres que té la millor nota del país és el CAP de la Granadella, amb valors que van del 90 al 100% de satisfacció en la majoria d'àmbits relacionats amb l'atenció, el tracte, la comunicació, la puntualitat i els recursos. Pel que fa al CAP de les Borges Blanques, la millor nota la rep el personal d'infermeria i es valora molt positivament l'absència de sorolls. Per contra, aquesta mateixa enquesta mostra qualificacions per sota de la mitjana nacional en altres centres mèdics com el de Tàrrega, Reus, Deltebre, Manlleu, Navarcles i, sobretot, a molts barris de les quatre capitals catalanes i de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En conjunt, les dades permeten concloure que les comarques de Ponent mantenen un bon nivell de satisfacció dels usuaris, especialment en els aspectes relacionats amb el tracte humà i la confiança en els professionals. Tanmateix, hi ha marge de millora en l'accessibilitat, la gestió de cites i la puntualitat, aspectes que són els més sensibles per als usuaris. Els centres de la Granadella i les Borges Blanques reflecteixen aquesta realitat: bons nivells globals i una percepció positiva del servei, però amb diferències puntuals que poden orientar polítiques de millora en l'organització i els recursos. En definitiva, el sistema d'atenció primària a les Garrigues és valorat com a proper, professional i de qualitat, però amb el repte d'esforçar-se perquè aquesta bona situació no acabi perdent-se mai.