Reportatge

Micropartícules, l’amenaça invisible

Cap de les estacions de mesurament de la qualitat atmosfèrica que hi ha a Catalunya registra les micropartícules inferiors a 10 micres, que són les que el cos no pot absorbir i traspassen directament al reg sanguini.

Cap de les estacions de mesurament de la qualitat atmosfèrica que hi ha a Catalunya registra les micropartícules inferiors a 10 micres, que són les que el cos no pot absorbir i traspassen directament al reg sanguini. Es calcula que poden explicar el 10% de càncers de pulmó i el 20% d'ictus.

Redacció

Comparteix

Són les més perilloses però, paradoxalment, no es registren en cap de les estacions de mesurament de la qualitat atmosfèrica que la Generalitat té arreu del país, entre les quals una a les Garrigues, al pla del Molí de Juneda. En aquests aparells s'hi recullen dades de PM10, és a dir, partícules que mesuren entre 2,5 i 10 micres de diàmetre, anomenades partícules gruixudes. En canvi, les inferiors a 2,5 micres, les ultrafines, les que només es poden evitar amb màscares professionals, no sabem si hi són o si no hi són. Sabem que les genera la indústria, la pols de les obres, els vaixells i, sobretot, el trànsit de vehicles, de manera que podem intuir on n'hi ha més concentració, però també sabem que, a diferència de les PM10, que solen caure a prop dels llocs d'emissió, les PM2,5 poden romandre molt temps a l'aire i viatjar centenars de quilòmetres.

Sense filtres
Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal, explica al programa L'aire que respirem, de Televisió de Catalunya, que el cos humà pot eliminar partícules grosses, com la pols de la sorra o la pols d'un camí, "però les que generem els humans mitjançant la combustió són tan fines que els pulmons no són capaços d'eliminar-les, el cos no ha tingut temps, evolutivament, de generar filtres i penetren fins al fons del pulmó, les incorporen les cèl·lules dels alvèols, entren al reg sanguini i s'escampen per tot el cos". Segons Sunyer, aquesta contaminació atmosfèrica accelera el procés d'envelliment i pot estar darrere del 10% de càncers de pulmó, el 10% d'infarts de miocardi i el 20% d'ictus.

El mateix departament de Salut de la Generalitat indica que les PM10 i PM2,5 fan augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó. Els infants, que tenen els òrgans en formació, són el col·lectiu més vulnerable, ja que poden patir danys irreversibles. 

Mesuraments a la comarca
Com dèiem, a les Garrigues no es mesuren les PM2,5. Ho va demanar el 2017 el grup municipal Junts per Juneda en una moció a l'Ajuntament, però no va ser aprovada per l'equip de govern al considerar que no hi havia motius d'alarma [v. SomGarrigues, 444]. A les zones on no es mesuren, la Generalitat fa una estimació a partir de diversos paràmetres i, a l'últim estudi anual, del 2017, assegura que "s'ha complert l'objectiu de qualitat de l'aire a totes les zones". Això vol dir que no s'haurien superat els 25 mg/m3 de mitjana, que és la xifra que marca la UE. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en canvi, la situa en els 10 mg/m3, com ja fa Suïssa (els Estats Units la van baixar a 12 el 1995). L'any 1999, la UE va acordar que el 2010 s'havia d'arribar als valors de l'OMS, però quan s'acostava la data es va ajornar fins el 2013 i quan, de nou, s'acostava la data, es va tornar a ajornar, ara fins al 2020.

La Generalitat, tot i agafar-se encara als 25 mg/m3 com a topall, observa una tendència general a l'alça. A les Garrigues, una unitat mòbil situada a l'AP-2, a Castelldans, va registrar dues mitjanes diàries de 40 mg/m3 de PM10 en només una setmana de gener del 2018. A l'abril, l'estació de Juneda detectava mitjanes superiors als 36 mg/m3 i alguns dies als 50. Al cap de l'any, les dades oficials situen les Garrigues, excepte una part del sud, entre 20-25 mg/m3, vorejant, per tant, el màxim permès per la UE i més del doble del que recomana l'OMS.

 

Milers de xemeneies a un metre del nas

Tant Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal, com Xavier Querol, investigador del CSIC, assenyalen que el gran canvi amb relació a la contaminació atmosfèrica és haver aconseguit, en general, treure les indústries dels nuclis urbans però, en canvi, ens exposem a milers de petites xemeneies que són els tubs d'escapament del vehicle. Ara, per tant, "tenim la font de contaminació a un metre del nas i la boca i encara més evident en el cas d'infants i cotxets de nadons", alerten. En aquest sentit, creuen que cal una aposta ferma per reduir el volum de trànsit, cosa que amb l'auge de compres per internet i, per tant, de vehicles de repartiment, ha augmentat. Eliminar el dièsel anterior al 2009, fomentar l'ús de vehicles elèctrics i híbrids i, sobretot, apostar pel transport públic i dissenyar un urbanisme que aparti els ciutadans del trànsit (col·legis, CAP, geriàtrics, sorrals infantils...) són algunes de les mesures que consideren urgents.