Raïm, figues, patates, pebrots, faves, alls, nespres, llimones, tomàquets... Al mig del barri del Guinardó de Barcelona, al terrat d'un cinquè pis, hi ha des de fa més de cinquanta anys el que en diuen un oasi verd. És l'hort del Joan Carulla, un veterà junedenc que reivindica una pràctica cada cop més estesa entre els urbanites. Però a diferència de tots aquests, en Carulla ho va iniciar per pura intuïció.

Ara que ha complert cent anys, de la mà del periodista Carlos Fresneda (corresponsal de El Mundo a Londres), acaba de publicar Mi siglo verde. 100 lecciones de vida de Joan Carulla (Icaria editorial) un recull de pensaments, experiències i, sobretot, consells que ell resumeix en un de sol: estimar. "Si estimem, tindrem més pau interior, més salut i més clarividència", argumenta. 

Joan Carulla va néixer a Juneda el maig de 1923 i, amb sols set anys, ja va començar a aprendre l'ofici de pagès. La Guerra Civil espanyola i la misèria no sols el van obligar a deixar el poble, sinó que també el van convertir en vegetarià per obligació. Més tard, per convicció. Des de ben jove llegia llibres naturistes i va aprendre a portar una vida sana. Per guanyar-se la vida va començar a vendre per Barcelona tot el que ell coneixia de Juneda. Bàsicament, productes de la terra i, sobretot, oli de les Garrigues. Finalment, l'any 1953 obre la seva primera tenda que, amb el temps, va desenvolupar-se tant que el va convertir en propietari d'una cadena de supermercats i president del gremi d'Ultramarins.

La pràctica hortícola a la ciutat comtal la va començar just al costat de la seva primera tenda del carrer Cartagena, però el seu gran projecte va estrenar-se el 1970, al terrat d'un bloc d'habitatges de cinc plantes. 150 metres quadrats de superfície, 60.000 quilos de terra i un sistema de recollida d'aigües pluvials que li permet regar totes les seves plantes sense necessitat d'obrir cap aixeta. 

Al llibre que acaba de publicar, inicialment mecanografiat amb la seva vella Olivetti, Carulla deixa anar savis consells com "l'amor i la suor són els millors adobs de l'hort", "no esmolis la punta de la llança, sinó la de l'arada", "conreem amistats, per reposar pèrdues". Són frases que resumeixen una vida en verd, en què la pràctica hortícola s'entrellaça amb una biografia dedicada a "generar amor". 

Carulla relata que el seu èxit va quedar vaticinat quan de ben jove li van dir que tenia un somriure fàcil. "El bon humor és una postura davant la vida", escriu, "són uns braços oberts al pròxim". Per això, ell sempre ha estat home d'abraçada fàcil. 

Crida a defensar el planeta
Carulla pensa que la Covid va esclatar, d'alguna manera, a conseqüència de la (mala) relació de la humanitat amb la natura. "Per les faltes comeses contra el planeta", afegeix. I és que al recent llibre opina que el canvi climàtic s'està demostrant pràcticament irreversible. "El meu terrat s'ha anat desertitzant i la calor va matar el 2022 vuit arbres i gairebé totes les hortalisses", assegura. "A què esperem per canviar?", reclama.

Ha viscut tres monarquies, dues dictadures i una república i té nou besnets. Però en contraposició a la seva llarga vida, ell reivindica, entre totes les flors, l'hibisc, "bella i de colors plens de vida, però amb una curiosa fatalitat: sols dura un dia". Molts consideren que és una flor que ens recorda el caire efímer de la bellesa; ell prefereix pensar que és un símbol de l'alegria. "Sé que durarà poc, però em fa feliç mentre la veig i l'oloro". 

Assegura que el dia que ja no tingui ganes de treballar ni de lluitar per la humanitat, s'acomiadarà dient: "Adeu, treball; adeu, vida; adeu, terra".