Albert González - D'estudiar Turisme a treballar de docent. És per una qüestió de vocació?
Carla Amenós - Gaudeixo molt donant classes i de la manera que ho faig.
A.G. - Tan important és l'anglès?
C.A. - A banda que avui en dia és necessari per a la feina, que això és el discurs general, per a mi és essencial poder-me relacionar i introduir-me a tots els llocs on viatjo. Amb l'anglès i el francès, es pot viatjar a qualsevol país del món.
A.G. - No valen els traductors simultanis que tenim al mòbil?
C.A. - Aquests traductors poden ser una utilitat, es poden fer servir en un moment determinat, però amb ells mai podràs tenir el vincle amb la persona que tens al davant.
A.G. - Però la teva altra gran passió és la costura. Gràcies a la padrina.
C.A. - La Dolores.
A.G. - Una persona especial?
C.A. - Ella va ser la meva segona mare. Em va criar fins de ben gran i fins i tot va tenir cura de les meves filles! Jo també vaig tenir molta cura d'ella fins al mateix dia que va morir de càncer.
A.G. - Et va injectar la passió per la costura.
C.A. - Ella em va ensenyar tot el que sé, sobretot als estius, asseguda al carrer amb les veïnes. Després he estat molt autodidacta i he après la resta a través de molts vídeos tutorials. Tot i que he de dir que hi tinc facilitat.
A.G. - Em consta que la mort de la Dolores va ser un revulsiu vital.
C.A. - Va morir el maig de 2020. Em va afectar enormement perquè era el meu referent i la que donava sentit a tot el que jo feia. Amb la seva mort em vaig trobar desorientada, em va caure tot de dalt a baix.
A.G. - Quan et vas reconstruir?
C.A. - Crec que encara ara no m'he acabat de reconstruir! [riu]
A.G. - El viatge a Gàmbia va ser el primer detonant.
C.A. - El setembre següent vam organitzar aquell viatge amb la família. I allò em va acabar de revolucionar.
A.G. - Per què?
C.A. - No sabia per què no em trobava bé si ho tenia pràcticament tot! En canvi, em vaig adonar que a Gàmbia, amb totes les seves mancances, la gent sap gestionar molt millor la vida que nosaltres i, sobretot, la mort. Vaig acabar feta un embolic.
A.G. - Quin va ser el desllorigador?
C.A. - Vaig anar més vegades a Gàmbia, alguns cops d'amagat de tothom, eren viatges per desconnectar i després reconnectar.
A.G. - Quantes vegades hi has anat?
C.A. - En els últims set anys, com a mínim quinze cops. A finals d'any hi tornaré a comprar més teles.
A.G. - Per a què?
C.A. - Per al projecte de confecció de peces de roba Ubuntu Soul Design.
A.G. - Què vol dir?
C.A. - Soul Design pot traduir-se com a Disseny de l'Ànima.
A.G. - I Ubuntu?
C.A. - Vol dir que soc perquè nosaltres som. Una manera de reivindicar que formem part d'un col·lectiu, una cosa que hem perdut per culpa de l'individualisme però que a Gàmbia perdura.
A.G. - Peces de vestir per a catalans amb teles gambianes.
C.A. - Sí. De tota mena de colors, perquè allí a Gàmbia impera el color en tot moment. Faldilles, anoracs, monos... Faig les peces que em venen de gust i de vegades el que em demanen.
A.G. - Hi ha demanda?
C.A. - Sobretot, a l'estiu. No és un negoci, sinó un projecte personal amb èpoques de més creativitat que altres.
A.G. - Amb una finalitat solidària.
C.A. - Jo no soc una ONG. Sols miro d'ajudar en alguna cosa la gent que conec de Gàmbia. Primer ho vaig fer a una família en concret, després vaig destinar part dels guanys a les escoles rurals i fa uns tres anys vaig descobrir una comunitat de dones de l'interior del país que s'uneixen per cuidar-se mútuament. És una ajuda directa que permet assegurar-me que els diners arriben en bones mans.
