La construcció de nous habitatges a la comarca de les Garrigues ha patit un daltabaix seriós els últims quatre anys. Així, si el 2006 es van iniciar 516 habitatges nous, en el que portem d’any només se n’ha començat a construir cinc. Això suposa un descens del 99,04% respecte el 2006. En els últims quatre anys s’han iniciat 1093 habitatges però només se n’ha finalitzat 515, és a dir, que només s’ha acabat el 47,1% dels habitatges que es van començar. Per municipis -vegeu quadre annex-, les Borges Blanques ha passat d’iniciar-ne 388 el 2006 a no començar cap obra nova per construir un nou habitatge. La mateixa situació que pateix Arbeca, on tampoc s’ha começat cap habitatge. Juneda és l’únic municipi de les Garrigues major de 2.000 habitants on s’ha començat a construir un nou habitatge. Actualment, el poble amb més habitatges en construcció és Puiggròs, amb dues obres iniciades.
Destaquen també pobles com l’Espluga Calba, amb menys de 500 habitants, però on s’han començat en quatre anys fins a 15 habitatges nous.
 

Sense construcció

D’altra banda, a pobles com Bellaguarda, Fulleda, el Soleràs, el Vilosell, Juncosa o el Cogul, segons les dades del Col·legi d’Aparelladors de Catalunya, no s’ha començat cap habitatge nou en els darrers quatre anys.
 

Punt d’inflexió

Segons les xifres, el punt d’inflexió del boom de la construcció cal buscar-lo entre els anys 2007 i 2008. De fet, el 2007 s’aprecia un descens en la construcció que es confirma l’any següent i que el 2009 sentencia el clar descens en la construcció. En aquest sentit, als anys 2009 i 2010 el ritme de construcció d’habitatges seria ‘normal’, no accentuat per un període de creixement econòmic o d’expansió del sector.
 

Reajustament traumàtic

“El sector s’ha de reajustar i aquest reajustament està sent traumàtic”. Aquesta és la sensació compartida que la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, està percebent en les trobades que habitualment manté amb els agents del sector, segons recull la revista oficial.
La responsable d’Habitatge va recordar que “estem instal·lats en el cor dur d’un dels sectors que han tingut la caiguda més forta de l’activitat” i que “estem pagant un preu molt alt” en nombre d’empreses afectades i de treballadors aturats, així com per la “culpabilització” que s’ha fet del sector com a principal responsable de la recessió.
Així, “una política pública de foment de la rehabilitació encaixaria i seria ben rebuda per la societat” alhora que seria un pol d’atracció d’ocupació, tot i que faria necessària la formació de professionals o el reciclatge dels procedents d’altres branques.
“La rehabilitació pot ser un dels àmbits de salvació de l’activitat de la construcció al nostre país”, va dir l’economista, que confia que entrem en una nova etapa on la rehabilitació d’una finca incrementi el seu valor deixant enrere èpoques en què augmentava el valor “perquè sí”, cosa que estimulava poc a fer tasques de conservació.