Dissabte passat, 12 d'abril, es presentava al celler Vinya els Vilars el llibre "Vinc d'Arbeca", on Aurèlia Moyà i Freire relata la seua trajectòria des de la marxa a l'exili cap a França. Hi van participar l'autora, de 90 anys, Ignasi Aldomà, geògraf, Eulàlia Petit, traductora del llibre i Joan M. Simó, alcalde d'Arbeca.
Moyà hi explica, per exemple, la seua reclusió al camp de concentració de Miellin, junt amb 600 dones i 100 nens. Era un camp molt poc conegut i l'existència del qual no seria reconeguda fins 70 anys més tard, en bona part gràcies a la perseverança i tossuderia de Moyà. Poc pensava, quan creuava els Pirineus als 14 anys recent fets, el febrer de 1939, que seria una fugida sense retorn, després de passar tres setmanes amb la seua mare, la seua tieta i els petits per arribar d'Arbeca a la frontera.
Un comboi ferroviari de dones, canalla i gent gran els va portar a l'Alta Saxònia, on serien repartits en diversos pobles: Sainte-Honorine, Saint-Sauveur, Conflans, Amblans, Lure, Gray, etc. Moyà i els seus farien cap a Plancher-Bas, on s'estarien uns mesos. Però el setembre de 1939, quan es declara la Segona Guerra Mundial, es reagrupen centenars de refugiats espanyols a Miellin, en un anomenat "centre d'acollida" fred i insalubre. 65 anys després d'haver creuat els Pirineus, Moyà assistiria, l'any 2011, a la instal·lació d'una placa commemorativa a l'entrada del camp, en tant que presidenta de l'associació de veterans de Miellin.
Vídeo-entrevista del projecte "Enfance, Violence, Exil" sobre testimonis de nens de la Guerra Civil.
