COMARCA
- Les Borges Blanques

76 anys del tercer bombardeig sobre les Borges Blanques

Destrucció d'edificis al carrer Josep Soler i, al fons, la Plaça (foto: Aj. de les Borges)

El 25 de novembre de 1938, a les 12 del migdia, les Borges va rebre el seu tercer bombardeig per part de l'aviació del bàndol franquista a la Guerra Civil. Bona part de la població ja havia fugit a les cabanes del terme després del primer atac i el més mortífer, el 2 d'abril [v. reportatge], però el del 25 de novembre va causar també un elevat nombre de morts i ferits, així com una gran destrucció d'edificis. A continuació reproduïm uns fragments del llibre "La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939)", de Josep Rubió Sobrepere (Pagès Editors), en què parla de l'atac del 25 de novembre:

L’atac més greu i contundent a la comarca per part de l’Aviazione Legionaria italiana, des del punt de vista de víctimes civils, es produí el 25 de novembre de 1938 a les Borges Blanques. Aquell dia, 10 bombarders Savoia 79 de l’esquadra 111 Stormo BV, formació de bombarders veloços, encapçalats pel tinent coronel Celso Ranieri, sortiren carregats amb 80 bombes de 100 kg de l’aeròdrom de Valenzuela, i atacaren la població a les 12 del migdia des d’una alçada de 3.800 metres, deixant una gran quantitat de víctimes civils innocents al darrere, malgrat que l’ordre d’atac fos la destrucció d’un dipòsit de carburant i de material de guerra. [...]

Sobre l’atac del 25 de novembre (divendres), fins ara hi havia la creença que els autors materials foren els avions alemanys. J.M. Gárate ho recollia així, segons el comunicat oficial de guerra de l’exèrcit republicà: “A las 13 horas cinco Heinkel-111 bombardearon el pueblo de las Borjas Blancas ocasionando más de sesenta víctimes entre la població civil...”. La descripció des del bàndol franquista és més breu i diu això: “En el día de ayer bombardearon los depósitos de carburantes y de material de guerra de Borjas Blancas, produciendo incendios.” En cap moment es fa menció de víctimes de la població civil ni de la destrucció d’un munt de cases i habitatges. [...]

Hi hagué, a més de les víctimes, 79 ferits (37 militars) i la destrucció d’uns 40 edificis particulars (plaça Constitució núm. 35, 39, 40, 41, 43 i 45; carrer Batlle Benet núms. 22, 24, 25, 44, 46, 48, 64, 66, 31, 51, 55, 63; carrer Russinyol núms. 11, 13, 70 i 71; carrer Rafel Casanova núms 28, 30, 32, 34, 36; carrer Hospital núms 7 i 9), el sindicat de vi, el sindicat de producció, la bòbila, casa Valero, casa Domènech, la fàbrica de gel i casa Moix. També l’edifici núm. 5 del carrer Hospital es va veure afectat. Aquest atac, a més de provocar un elevat nombre de víctimes, creà una sensació de pànic tan gran que pràcticament hi hagués una fugida general de la població. La gent començava a desplaçar-se cap a cabanes i coves del terme per protegir-se de les bombes. El següent atac es registrà el 2 de desembre.

Segons dades del Memorial Democràtic de la Generalitat, les víctimes mortals d'aquell bombardeig van ser les següents:

· Josepa Suñé Serrano (54 anys)
· Josefina Codony Rumeu (57 anys)
· Cèsar Sans Rubí (37 anys)
· Josep Arnau Aguilar 
· Andreu Masdeu Prats (35 anys)
· Joan Pardo Larrasa (38 anys)
· Pau Segura Rovirosa (75 anys)
· Josepa Solà Cruset (48 anys)
· Dolors Piqué Capdevila (78 anys)
· Joan Mir Cornudella (33 anys)