Hi ha anys que són de consolidació de tendències i hi ha anys que són punts d’inflexió per a l’inici de noves. Sens dubte, el que deixem enrere ha estat un any dels que canvien moltes coses. Políticament, per exemple, ja res serà igual que després d’aquests dotze mesos, en què s’han configurat nous ajuntaments i consells comarcals, s’han fet les eleccions plebiscitàries del 27-S i s’ha dibuixat un nou panorama a nivell estatal. Hegemonies que basculen i espais que es reconfiguren. Res és immòbil, ja, a les institucions.

També convuls ha estat aquest 2015 al món agrari: sequera tot l’estiu, inundacions al començar el novembre i, de nou, sequera llarga que encara dura. Tot plegat, ha afectat d’una manera o altra els conreus d’olivera, ametller, fruita, vinya i cereal, que han hagut de fer equilibris afegits a la ja de per si inestabilitat del clima i dels mercats.

Però què ens depararà el 2016? Serà un any de més canvis o es consolidarà alguna cosa? Quins grans temes haurem de seguir amb atenció? Sens dubte, a les Garrigues haurem d’estar al cas de com evoluciona el descens demogràfic que fa ja uns anys que patim i que posa en perill la continuïtat d’alguna escola. En aquest sentit, també està per veure si finalment arriben famílies de refugiats.

Haurem d’estar al cas, també, de si es crea ocupació i de si l’economia creix (i en quin sentit); de com es gestionaran els purins (apareixeran més basses? Hi haurà nous ajuts per portar-los fora? Canviarà la política estatal sobre les plantes de tractament?). Veurem, també, si les Garrigues milloren o no els seus pobres índexs de reciclatge i si els residus acaben fent cap a Tracjusa.

I amb els regadius, avançarà la xarxa secundària del Segarra-Garrigues? A quins preus i amb quins conreus? Veurem ja la presa de l’Albagés? Quina política d’obres seguirà el Canal d’Urgell? I la DOP, s’acabarà ampliant? Patirà canvis interns? I amb l’N-240 i l’AP-2, passarem un altre any igual?

Sembla clar que el 2016 serà de tot menys assossegat. I això, enmig d’un procés d’emancipació nacional que, ara per ara, presenta un escenari tan obert com complex. Agafem-nos que vénen corbes.