Semblava tot resolt. L’escola Camp Crusat, del Cogul, havia arribat al mínim de cinc alumnes per no tancar i poder iniciar el curs al setembre, ja que una parella de cogulencs que residien fora havien tornat al poble i portarien el seu fill a l’escola. Prèviament, el Departament d’Ensenyament havia acceptat fins i tot que continués amb quatre infants i donar temps a l’Ajuntament per veure si fructificaven els esforços que està fent per atreure noves famílies al municipi [v. SomGarrigues, núm. 425]. Però, a última hora, tot ha canviat. Dues de les famílies que portaven els fills al centre han decidit treure’ls i portar-los a Castelldans, de manera que Camp Crusat passava de cinc a tres alumnes i, ara sí, esdevenia inviable obrir les portes.

Estocada
El nou escenari suposa revertir una solució que ja es tenia coll avall i obligarà els alumnes que quedaven a haver d’anar també a Castelldans, on hi ha transport i menjador escolars. Però més enllà dels canvis familiars, tancar l’escola és un cop dur d’encaixar en un poble. “Sabem que quan tanca un col·legi, difícilment es torna a obrir”, explica l’alcaldessa, Núria Civit. El consistori havia estat fent crides per atreure nous habitants al Cogul, oferia pisos de lloguer social i havia demanat acollir alguna família de refugiats i ara veu com, tot i això, és ja quasi impossible que d’aquí al setembre canvïi res. “Si en les properes setmanes aconseguíssim molts nens, potser sí que Ensenyament obriria l’escola, però és molt difícil. Malgrat tot, continuem buscant igual”, diu Civit. La ZER Vall de l’Aranyó perd un membre i es quedarà només amb les escoles de Castelldans i l’Albagés.
La del Cogul és la cinquena que tanca en els últims quatre anys, després que ho hagin fet les dels Torms, els Omellons, Aspa i Almatret.