És difícil que la foto resultant de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre a les Garrigues sigui gaire diferent de la que va sorgir dels comicis de fa dos anys, quan tres de cada quatre vots van anar a parar a candidatures independentistes. Junts pel Sí, la confluència de CDC i ERC, va arrasar a tots els pobles de la comarca i va obtenir un 67% dels vots. La segona força va ser la CUP, amb quasi el 9%.
Aquelles van ser unes eleccions amb moltíssima participació a les Garrigues. Va votar el 80,8% del cens, xifra inaudita des del 1977. De fet, aquesta va ser una de les comarques de Catalunya amb més participació, concretament la novena. Es va mobilitzar pràcticament tothom i ara, per tant, el marge que queda per créixer ja és molt estret. Aleshores, el vot independentista va aplegar 10.800 vots entre els 33 pobles de les Garrigues i Garrigues històriques. Aquest és el llistó més alt assolit fins ara per l'independentisme, de manera que l'objectiu d'aquest és, com a mínim, mantenir-lo.
L'1-O i el 155, estímuls o frens?
Una de les diferències entre les eleccions del 2015 i les d'ara és el clima en què tenen lloc. Fa dos anys, hi havia relativa calma política a l'ambient, CDC i ERC estrenaven marca conjunta i la CUP venia d'una legislatura plàcida, sense tensions. Tot plegat va permetre que les forces independentistes construïssin un relat d'il·lusió, d'encarar l'etapa culminant del procés.
Ara, l'escenari és molt diferent. D'entrada, les eleccions no les ha convocat el president de la Generalitat, sinó el govern espanyol, en virtut de l'aplicació de l'article 155. I ho ha fet després d'haver destituït el govern legítim de Catalunya i d'una ofensiva judicial que ha posat la meitat dels consellers a la presó i l'altra a l'exili. Els candidats del PDECat i d'ERC, que ara concorren per separat, no poden participar en persona a la campanya, per exemple. La il·lusió del 2015 s'ha convertit en un sentiment d'humiliació. L'independentisme la podrà materialitzar en vots o, per contra, serà un factor desmobilitzador?
D'altra banda, és molt recent el referèndum de l'1 d'octubre, que va suposar un ampli orgull col·lectiu i, al mateix temps, una profunda desconnexió de bona part de la ciutadania vers les institucions espanyoles a causa de l'extrema violència policial exercida sobre els votants. Allò no s'oblida amb dos mesos i és molt probable que tingui una traducció electoral. Difícilment algú que va votar sí l'1 d'octubre es quedarà a casa el 21-D o canviarà el sentit del vot. Quant a xifres a la comarca, però, és difícil de comparar, ja que el cens universal de l'1-O va fer que gent de fora votés aquí. Hi van haver 11.500 paperetes del sí, uns centenars més el 2015 i quasi un miler més que en la consulta del 2014, en la qual podien votar joves d'entre 16 i 18 anys. Per tant, el més probable és que la suma de Junts per Catalunya, ERC i la CUP a la comarca s'aproximi als 11.000 vots. En els darrers dies, a més, hi ha hagut dos episodis que contribueixen, també, a la generació d'un determinat estat d'ànim col·lectiu: la massiva manifestació de Brussel·les, que ha estat una injecció de moral per a l'independentisme, i l'agror que ha deixat l'espoli de les peces d'art sacre de Sixena del Museu de Lleida.
