Redefinir les concessions de l'aigua i replantejar el Segarra-Garrigues. Aquestes són les principals conclusions del projecte Life Medacc, desenvolupat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) del departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l'Instituto Pirenaico de Ecología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que han analitzat durant cinc anys tres conques fluvials catalanes: la Muga, el Segre i el Ter.

En els tres casos hi ha circumstàncies comunes, com la disponibilitat cada vegada més escassa d'aigua, amb una reducció del cabal dels rius. De les tres conques, la que millor s'adapta en agricultura, gestió de l'aigua i boscos, és la del Ter, però a la Muga i al Segre la situació és "força preocupant", diuen els experts, i cal "replantejar-la profundament", revisant la quantitat d'aigua que ha de passar pel canal Segarra-Garrigues i posant en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l'agricultura i els interessos de les hidroelèctriques.

Embassaments en risc
La conca del Segre és la més extensa de les analitzades i és on l'agricultura té una influència més important. En conseqüència, la construcció del Segarra-Garrigues en modifica l'estratègia de gestió que cal seguir. "Les projeccions indiquen que difícilment serà possible mantenir les produccions agrícoles actuals", diuen els impulsors de l'estudi, i proposen un seguit de mesures. D'una banda, revisar la quantitat d'aigua que ha de passar pel canal, ja que "si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada (342 hm3/any), es veuran afectats els embassaments de Camarasa i Rialb". Aquest últim podria quedar buit un mes cada any a partir del 2027. "També és absolutament necessari redefinir les concessions d'aigua per a reg i ajustar-les a les necessitats i a la disponibilitat real: què volem regar, per a qui i per a què", diu Gabriel Borràs, responsable de l'OCCC.

S'ha detectat, per exemple, que ara alguns conreus com la pomera inicien abans l'activitat a causa de les altes temperatures d'hivern i primavera i els perilla la floració per manca de fred, així com la qualitat del fruit pels cops de calor. Aquesta desviació respecte de les temperatures considerades normals de l'època, sumat a la reducció de les precipitacions, implicarà una adaptació dels conreus i una millora en l'ús de l'aigua. "Caldrà escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera, fer rotació de conreus, el guaret i adoptar sistemes de cultiu més sostenibles", comenta Robert Savé, investigador de l'IRTA.