El cop d’estat promogut per un grup de militars reaccionaris i alguns sectors polítics de la dreta l’estiu de 1936 per enderrocar el govern de la República va començar el 17 de juliol a Melilla, on el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes i la insurrecció es va estendre a la resta de protectorat marroquí. L’endemà, un cop sublevades també les tropes a Canàries, va continuar ja a la península, on s’hi van unir diverses guarnicions militars i sectors civils de la Falange i els requetès carlins.
A Catalunya es va poder frenar l’aixecament. A Barcelona hi va haver dures confrontacions als carrers per fer retirar els militars sublevats. A la ciutat de Lleida, en canvi, l’exèrcit es va limitar a mantenir presència al carrer i a controlar edificis ocupats, però quan el dia 20, un cop el general Goded s’havia rendit a Barcelona, la ciutat va passar a mans dels obrers i s’iniciaria un període revolucionari. Una particularitat de l’aixecament militar de Lleida va ser, segons l’historiador Jaume Barrull, la participació d’elements civils, tant aquell dia com en la preparació del cop. Era el cas de la CEDA, els tradicionalistes i la Falange, partits còmplices de l’aixecament, alguns militants dels quals van sortir armats (o estaven disposats a fer-ho) per intentar ocupar llocs estratègics de la ciutat.
Els civils mobilitzats no eren gaire nombrosos però, d’aquests, bona part procedien de les Garrigues, sobretot de l’Espluga Calba i de Juncosa. De fet, el grup d’espluguencs falangistes o propers a aquest partit estava format per uns vint membres i havia estat detingut el dia 13; el 18 va ser tret de la presó pels revoltats i armat. A més d’aquests, també van participar al cop tres seguidors més de la Falange a les Garrigues, un de les Borges, un dels Omellons resident a Almacelles i un de Juneda i un de l’Albi residents a Lleida, segons explica l’historiador Josep Rubió al llibre “La Guerra Civil a les Garrigues”. L’altre gran grup de garriguencs que van ajudar els militars revoltats, però, van ser deu requetès de Juncosa, important nucli carlí, entre ells dos regidors de l’Ajuntament i el president de l’agrupació local tradicionalista, que van comptar amb el líder de les joventuts tradicionalistes a Lleida, Ignasi Morera, per traslladar-se a la capital del Segrià.
(Morera era fill de l’arquitecte Morera i Gatell, autor de l’emblemàtic edifici de l’Ajuntament de Cervià i de la reforma de cal Menso a les Borges).
Amb tot, explica Rubió, els requetès garriguencs van anar força desorientats en aquells moments. Segons el delegat del Requetè a Lleida, a la comarca hi havia uns 200 homes preparats per participar al cop entre les Borges, Juneda i Arbeca, però així com els de Juncosa van seguir l’ordre d’anar cap a Lleida, els de les Borges van estar debatent si fer-ho o no i al veure que no els portaven mitjans per desplaçar-se ni armes ni municions van optar per no moure’s. A Juneda, requetès, fejocistes, membres d’Acció Ciutadana i altra gent de dreta es van concentrar, armats, al peu de la carretera de Lleida, esperant que els passessin a recollir, però al veure que fallaven els mitjans de transport, es van dispersar i se’n van tornar cap a casa. Altres garriguencs que van participar al cop va ser part d’una família natural del Vilosell i algun veí de Granyena. És probable que altres garriguencs dels pobles que actualment formen part del Segrià també hi tinguessin algun paper, però queden fora de l’abast del llibre de Rubió i aquest periòdic no ho ha pogut documentar.
Detencions i afusellaments
Amb el cop ja fracassat a Catalunya, els revoltats aquells dies de juliol van ser perseguits i, la majoria, jutjats pel nou Tribunal Popular. Dels 28 espluguencs que van donar suport als sublevats, 18 van ser afusellats al cementiri de Lleida, dos dels quals sense judici, mentre que cinc van ser ingressats en reformatoris per ser menors d’edat. Tot el grup de Juncosa va ser detingut i afusellat per ordre del Tribunal Popular, excepte un, que va poder escapar de la presó. També el veí de Granyena, membre d’Acció Ciutadana, va ser afusellat. Dels civils de Juneda que havien d’anar a Lleida, alguns van ser atrapats per forces del Front Popular de Lleida quan fugien i fets presoners. Altres sospitosos de participar-hi o d’estar preparats per fer-ho van ser jutjats i condemnats, posteriorment, pel Tribunal Popular. L’albinenc cap provincial del Requetè seria empresonat i afusellat per la columna anarquista Los Aguiluchos, de Garcia Oliver, quan es dirigia al front d’Aragó.
D’altra banda, al llibre de Rubió s’esmenta el paper de diferents garriguencs que també es van traslladar aquells dies de juliol a Lleida però per defensar l’ordre democràtic republicà junt a militants sindicalistes i d’organitzacions que, a partir del dia 20, anirien agafant protagonisme als carrers de la ciutat fins a aconseguir reduir el cop militar.
Aquell estiu començava una guerra que duraria tres anys i que, al finalitzar amb la victòria franquista, va encetar un llarg període de repressió massiva en què la venjança en alguns dels pobles esmentats, com el cas de l’Espluga Calba, va ser especialment àmplia i cruel.
