El govern dels Estats Units ha decidit aplicar un aranzel del 25% a partir del 18 d'octubre a una sèrie de productes de l’estat espanyol, entre els quals es troba l'oli d'oliva.

El conflicte entre els Estats Units i la Unió Europea neix d'una disputa legal entre les dues potències iniciada fa 15 anys quan els estatunidencs van denunciar que les ajudes concedides per part dels països europeus al constructor aeronàutic Airbus eren il·legals i van fer perdre uns 6.900 milions d'euros en vendes potencials al seu rival americà Boeing. La denúncia americana acusava directament a França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit de concedir a Airbus un finançament amb interessos més baixos que el preu de mercat.

Així, l'Organització Mundial del Comerç (OMC) va decidir ahir donar la raó al govern americà i va considerar que Washington pot imposar a la UE sancions comercials per valor de 6.900 milions d'euros anuals. De moment, l'oficina de comerç americana ha anunciat que imposarà aranzels del 10% als avions civils grans que ven a EUA i del 25% a alguns productes agraris europeus, entre els quals l'oli d'oliva.

Les Garrigues, danys colaterals

Encara que el mercat estatunidenc no sigui un dels predilectes per a l'oli d'oliva garriguenc, sobretot l'envasat en les cooperatives del territori, els efectes dels aranzels també poden perjudicar el sector oleícola de les Garrigues. Així ho afirma Enric Dalmau, president de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues "No és una bona notícia. Encara que són les grans empreses les que tenen un canal obert amb el mercat dels Estats Units, nosaltres també podem rebre per un efecte indirecte. Si a aquestes empreses no els hi surt a compte vendre al mercat estatunidenc, potser orienten la venda als mateixos mercats que nosaltres, abaixant encara més el preu de l'oli" es lamenta Dalmau i afegeix "Caldrà veure quins són els passos que es duen a terme els pròxims dies des de l'administració espanyola".

Unió de Pagesos reclama que la UE assumeixi la mala gestió política

Arrel de l’anunci de l’imposició de les taxes, el sindicat agrari Unió de Pagesos demana a les administracions catalana i estatal que vetllin perquè la Comissió Europea proposi una vigilància estricta de les repercussions en els mercats afectats i activi les mesures contemplades en l'Organització Comuna de Mercats per pal·liar els efectes, de tal manera que assumeixi al 100% del cost que pot tenir el sector agrícola.

El sindicat avisa del relleu que pot tenir aquesta guerra aranzelària entre la UE i els Estats Units (EUA) i reclama a als governs que facin tot el possible per evitar que el sector agrari sigui injustament perjudicat per la mala gestió política en el finançament a un altre sector. Si els governs no actuen amb agilitat davant aquest conflicte comercial, exposaran el sector agrícola i ramader a conseqüències semblants a les que ha tingut el veto rus per a sectors com la carn i la fruita dolça, afirma el sindicat.

Jordà convoca la taula agraria

Per la seva banda, el Departament d'Agricultura ha convocat una reunió urgent de la Taula Agrària. La consellera Teresa Jordà estudiarà la situació amb representants del sector en una reunió que es farà la setmana vinent.

La consellera s'ha posat en contacte telefònic amb representants del sector agrari català i analitzarà la qüestió en la reunió de la setmana vinent de la Taula Agrària i també dins el marc del Consell Català de l'Alimentació, que avui mateix ha fet la seva primera reunió de treball.

Segons les primeres dades aportades per l'Àrea de Coneixement i Estratègia de Prodeca, -la Promotora d'Exportacions Agroalimentàries Catalanes adscrita al Departament d'Agricultura-, el sector Fine Food, primer sector exportador català als Estats Units (125 milions € el 2018), podria ser el més damnificat.

El Fine Food comprèn molts dels productes penalitzats per les noves taxes: formatges, iogurts, mantega, fruits secs, sucs de fruita i fruites processades incrementaran en els costos aranzelaris en un més 25%.

Els olis vegetals i l'oli d'oliva català (56 milions € exportats) incrementen també els seus aranzels en un més 25% juntament amb França, Alemanya i Regne Unit, no així altres països productors com Grècia o Itàlia, que mantindrien els antics aranzels.

Seguidament, per importància en facturació als Estats Units, el sector més afectat seria el del vi (85 milions € exportats el 2018) i veuria afectats els vins tranquils, no carbonatats, amb una graduació menor a 14% d'alcohol, en recipients no superiors als 2 litres. El cava, i la resta d'espumosos europeus, no quedarien afectats per l'increment aranzelari. Els vins d'Itàlia, Grècia, Portugal, Polònia i altres zones vitivinícoles no es veurien afectades per l'increment.

Amb 31 milions exportats, segueix el sector carni, que ha registrat els darrers cinc anys un creixement de facturació als EUA del 475%. Les principals categories afectades per l'increment aranzelari són la carn de porc congelada i els processats de porc com salsitxes o pernil.

El sector del peix i marisc, que va sumar 20 milions d'euros exportats el 2018, hi veurà afectades la categoria de mol·luscs i marisc.

Pel que fa a la fruita, els cítrics, cireres, préssec i peres comptaran a partir d'ara també amb unes taxes aranzelàries que sumaran un 25% addicional als aranzels existents. Actualment, Catalunya gairebé no exporta fruita i horta als Estats Units per la inexistència de protocols d'homologació entre ambdós països.