ENERGIES
- Redacció / Castelldans , Juneda , Llardecans

Llum verda als parcs solars de Llardecans i Castelldans

La Ponència d'Energies Renovables considera viables els emplaçaments proposats. D'altra banda, hi ha en tramitació la instal·lació de quatre megamolins eòlics a Almatret.

La Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat, en la sessió del passat 24 d’agost, va concloure que l’emplaçament dels parcs solars que hi ha projectats als termes de Llardecans i Castelldans és viable i, per tant, les respectives empreses promotores poden continuar amb el procés de tramitació per a fer-los realitat.

En el cas de Llardecans, es tracta d’unes instal·lacions que generarien 30 MW de potència i que ocuparien una superfície de 52 hectàrees al paratge de les Pereroles, entre la serra del Penjat i els Masets, al sud del terme municipal. Ho promou l’empresa Auliver Solar SL, pertanyent a Eolia Renovables, que és qui treballa en la construcció del parc eòlic Solans a la mateixa zona; de fet, les plaques fotovoltaiques estarien situades a pocs metres de tres dels aerogeneradors i l’energia s’evacuaria mitjançant una línia elèctrica soterrada fins a connectar amb la subestació d’un altre parc eòlic, en aquest cas el de Monclues, a uns 3 km, ja en terme de la Granadella.

Recels d’Urbanisme i d’Unió de Pagesos
Tot i la llum verda de la Generalitat, els serveis territorials d’Urbanisme havien emès un informe desfavorable del projecte perquè el POUM de Llardecans concreta la necessitat de mantenir els marges dels conreus per la seva importància com a refugis de biodiversitat i que, per tant, s’ha de procurar mantenir-ne la vegetació i els arbres. En aquest sentit, Urbanisme indica que el projecte no respecta la configuració dels marges i canvia totalment la morfologia dels terrenys. La Ponència estableix, finalment, que durant el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental el projecte haurà d'aclarir aquest aspecte i “adoptar una disposició d'elements compatible amb el manteniment de l'estructura del paisatge i els elements destacats del patrimoni cultural”.

Per la seva banda, Unió de Pagesos, molt crític amb l’allau de projectes eòlics i fotovoltaics en sòl agrícola a Catalunya, va presentar una al·legació al projecte a l’ubicar-se dins d’una zona inclosa al Pla de regadius com a part de l'ampliació de la xarxa del Segrià Sud. El sindicat considera, a més, que la proposta suposa una pèrdua de potencial per a la producció agrària i del mosaic agrícola-forestal. No obstant això, la Ponència d’Energies Renovables conclou que, més endavant, en la tramitació del projecte, “aquest inclourà una anàlisi d'afectacions agràries que haurà de ser valorada pel Departament competent”.

Endavant amb el de Castelldans
En la mateixa sessió de la Ponència d’Energies Renovables del 24 d’agost es va considerar també com a viable l’emplaçament del parc solar projectat al terme de Castelldans, a tocar de l’enclavament dels Masos de les Borges Blanques, concretament en una finca entre el mas de Miravall i les empreses General d'Olis i Termosolar Borges. Tindria una superfície de 14 hectàrees i una potència de 7,7 MW i el promou Pla Financer SA, empresa vinculada a Nufri, matriu que també ha iniciat importants plantacions de fruiters a la zona.

En aquest cas no hi ha hagut al·legacions i, de fet, la mateixa Ponència considera que el lloc on es vol instal·lar ja és un terreny “altament antropitzat i desordenat”, en el qual els usos agrícoles han perdut terreny a favor d'usos industrials i infraestructures de comunicació, fet que ha comportat “una degradació evident del paisatge i de la permeabilitat i la funcionalitat ambiental del sòl”. “Si bé la proposta agreujarà aquesta situació -diu la Ponència-, no és previsible que tingui una afecció significativa sobre l'entorn d'influència”. La part més delicada en aquest sentit és la línia elèctrica d’evacuació, que en aquest cas no és soterrada sinó aèria, d’uns 2,5 km, i passaria per sòl de protecció especial i una àrea d’interès faunístic, per la qual cosa la Ponència insta els promotors a buscar alternatives. D’altra banda, recorda que els terrenys es troben en una zona on s’ha fet la concentració parcel·lària arran de la transformació de secà a regadiu, concretament del canal Segarra-Garrigues, i que, per tant, continuaran pertanyen a la Comunitat de Regants i considerats de regadiu, per la qual cosa l’empresa s'haurà de fer càrrec de les quotes i despeses corresponents.