Teresa Capell i Capell, nascuda a Torregrossa el 1964, és una de les 30 personalitats a qui el Govern de la Generalitat va atorgar ahir dilluns la Creu de Sant Jordi, una distinció creada el 1981 per reconèixer els mèrits de persones i entitats a nivell cívic o cultural. El nomenament ja es va fer públic el mes de març, però ha sigut ara que ha tingut lloc l’entrega, de la mà del president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte que per les restriccions de la Covid-19 es va fer en tres blocs separats.
Teresa Capell ha estat guardonada pel conjunt de les seves recerques en l'àmbit de la biotecnologia agrària. La seva carrera en el camp de la bioenginyeria es va iniciar a principis dels noranta, quan es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, després va fer un doctorat especialitzat en Fisiologia Vegetal a la mateixa facultat i el 1995 va començar les pràctiques a Gran Bretanya, al Departament de Genètica Aplicada i Unitat de Biotecnologia Molecular al John Innes Centre de Norwich, on tres anys més tard va ser nomenada cap de grup de la unitat de Biotecnologia Molecular.
Del 2002 al 2004 va canviar d'universitat i de país i es va traslladar a Alemanya, on va ser la cap de grup del departament de Genètica de Cultius i Biotecnologia a Fraunhofer, IME. Va tornar a Lleida per posar-se al capdavant del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, al campus d'Agrònoms (ETSEA-UdL). A partir d'aquí, la relació amb la Universitat de Lleida (UdL) ha estat una constant i en va ser professora agregada del 2009 al 2011 i catedràtica fins l'actualitat.
A banda de l'activitat docent, Capell ha participat en diversos estudis relacionats amb el seu camp, on destaquen els d’investigació amb cereals transgènics, especialitat en la qual se la considera una referència internacional. També és membre de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
Poques dones
Des de la creació del guardó de la Creu de Sant Jordi el 1981 han sigut reconegudes una dotzena de garriguencs o persones molt vinculades a la comarca, de les quals només dues han sigut dones, Carme Llauradó i, ara, Teresa Capell. El primer va ser el borgenc Ramon Fabregat l’any 1983, dirigent d’Estat Català i participant del Complot del Garraf i dels fets de Prat de Molló, director general d’Indústria durant la Guerra Civil i exiliat a Mèxic, on va morir el 1985. El mateix any es reconeixeria la tasca de l’escriptor Raimon Galí, de mare de Granyena, i el 1994 la del seu germà Jordi, pedagog i historiador. El 1990 es va atorgar a l’escriptor Josep Vallverdú i el 1994 a Carme Llauradó, de Juncosa, mestra i promotora de l’extensió universitària. L’any 2005 va ser el torn del periodista arbequí Josep Pernau, el 2006 del científic Joan Oró, de pare d’Alcanó, mare de Torrebesses i muller de les Borges i el 2008 de Jordi Peix, de mare granadellenca, director general d’Indústries Alimentàries, director de Regsa i fundador del Banc dels Aliments. El 2010 es va donar al sacerdot i caputxí borgenc Joan Botam, el 2011 a Francesc Riera, promotor del complex de Masia Salat, i a l’escriptor Joan Bellmunt, de Puiggròs, i el 2014 a mossèn Joan Llort, vinculat a l’Espluga Calba i els Omellons i impulsor de la cooperativa tèxtil John-Fil.
