COMARCA, POLÍTICA
- Redacció

Fer llistes per a les eleccions, cada vegada més difícil

La pèrdua de població també es tradueix en la conformació de candidatures per a les eleccions municipals. Als pobles garriguencs de menys de 1.000 habitants, per exemple, avui hi ha 3.500 persones menys que fa 30 anys.

(foto: arxiu)

Falta un any per a les pròximes eleccions municipals i els partits polítics ja comencen a greixar la maquinària per afrontar-les. Es reactiven perfils de xarxes socials que hivernaven des de la fi dels anteriors comicis, es va definint, internament, qui continuarà i qui no i es comença a pensar i sondejar nova gent per a les futures candidatures. Engrescar gent, però, cada vegada és més difícil. D'entrada, per una simple qüestió de demografia. En el conjunt de municipis garriguencs menors de 1.000 habitants (que són la gran majoria), avui hi ha unes 3.500 persones menys que fa 30 anys.

Aquesta pèrdua demogràfica té efectes en molts àmbits (comerç, educació, agricultura, transports) però també en política: cada vegada hi ha menys candidats potencials per fer una passa endavant i presentar-se en una llista. En conseqüència, la probabilitat de repetició de mandats dels qui ja hi són augmenta. Dels 34 alcaldes actuals, 12 ja fa tres eleccions -o més- que estan al capdavant dels respectius ajuntaments. En alguns casos són llocs disputats però, en general, i més als pobles més petits, és un càrrec poc agraït, en què sovint pesen quasi totes les responsabilitats sobre una sola persona. No hi ha horaris, no hi ha caps de setmana, la disponibilitat és absoluta i els recursos, humans i econòmics, són minsos. 

La demografia de les Garrigues, a més, tendeix a l'envelliment, cosa que també es reflecteix als consistoris. Si bé avui hi ha alcaldes i regidors relativament joves, als anys 80 ho eren la majoria, si més no quan hi entraven. L'alcalde més jove de la comarca, actualment, és el de l'Albagés, amb 32 anys. Junt amb la de la Granadella, de 33, són l'excepció. Els següents més joves ja superen els 40 i la majoria en tenen entre 50 i 70.

Remuneracions poc atractives
A l'hora de les remuneracions, la llei no permet que els alcaldes dels pobles de menys de 1.000 habitants tinguin dedicació exclusiva a l'ajuntament. En major o menor grau, tots l'hi tenen parcial, si més no oficialment. Segons dades del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública de l'any 2020, la majoria d'alcaldes d'aquests pobles van percebre aquell any uns 9.000 euros anuals, això és, entre 700 i 800 euros bruts al mes, unes quantitats que difícilment compensen la intensa dedicació que, a la pràctica, requereix el càrrec. En alguns casos és una mica més, d'entre 12.000 i 14.000 euros -amb l'excepció del cas d'Almatret que, segons la mateixa font, ascendeix als 30.000- i en altres és molt inferior, d'entre 3.000 i 6.000 euros anuals. Hi ha alcaldes que fins i tot no cobren res i la remuneració la rep algun dels regidors de govern.

Cobrar, per poc que sigui, vol dir cotitzar a la Seguretat Social, i no sempre surt a compte. Entre els que no cobren res de l’0ajuntament també hi ha, òbviament, els que tenen un càrrec en una Administració superior, ja sigui a un Consell Comarcal, a la Diputació o al Parlament de Catalunya, on les remuneracions són molt més atractives.

Risc d'una gestora
Les dificultats per formar candidatures es poden plasmar tant en el nombre de les que s'acaben presentant com en el gruix de gent que hi ha a cadascuna, ja que moltes vegades tenen pocs suplents o únicament les persones estrictament necessàries. A més, cada vegada hi ha més municipis on es presenta una sola llista. A les últimes eleccions, l'any 2019, això ja passava a deu pobles. Cal sumar-hi la quasi desaparició d'algunes opcions ideològiques durant els anys més àlgids del procés sobiranista, com és el cas del PSC, que fins al moment havia sigut un actor rellevant en la política comarcal i als últims comicis va haver de recórrer massivament a les anomenades "llistes fantasma", com també fa sovint el PP.

Tot plegat fa que la possibilitat que, algun dia, en algun poble, no es presenti ningú sigui cada vegada més real. Va estar a punt de passar l'any 2019 a Sunyer, on s'anaven atansant els comicis i no sorgia cap candidatura, fins que es van fer unes primàries obertes i van sortir 21 noms; aquests, però, van renunciar tots, fins que a última hora es van registrar dues llistes, una formada per gent de fora. Ja en temps de descompte, durant el període d'al·legacions, finalment es van substituir els candidats foranis per gent resident al poble.

A Llardecans tampoc s'albirava cap candidatura i també va ser el conjunt del poble qui va designar uns possibles candidats que, en aquest cas, no van renunciar i, amb més o menys ganes, van acceptar el compromís. Caldrà veure si la recent revifada demogràfica que han experimentat alguns pobles es tradueix d'alguna manera en la política local. Amb el cens actual, Fulleda i Tarrés, per exemple, passarien de 3 a 5 regidors. Una altra cosa serà trobar prou gent per omplir les places.