Aquest mes han començat les obres a les instal·lacions de Tracjusa, entre Juneda i Puiggròs, per construir-hi la futura planta de gasificació que ha de funcionar amb combustible derivat de residus urbans (45.000 tones anuals), el principal punt de polèmica del nou projecte pels possibles efectes de les emissions a l’atmosfera. La combustió d’aquest material generarà un gas de síntesi amb què es produïrà el vapor destinat a l’assecatge de purins (i altra matèria orgànica), d’una banda, i a la producció de biometà, de l’altra, que s’injectarà a la xarxa de gas i la venda del qual està cridada a ser la principal font d’ingressos de la planta.
En una presentació aquest dimecres als mitjans, el president de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), Eduard Cau, ha explicat que les obres acabaran al desembre del 2026 i el nou sistema començarà a funcionar al gener del 2027. Mentre durin els treballs, la planta continuarà funcionant com fins ara, amb gas natural com a font de calor i la cogeneració elèctrica com a principal activitat. El desembre del 2026, precisament, és quan acaba el sistema de subvencions públiques a la cogeneració elèctrica, sense el qual els promotors asseguren que Tracjusa no seria viable.
El projecte compta ja amb totes les autoritzacions preceptives i l’únic escull per davant podria ser el contenciós administratiu que la plataforma Aturem la Incineradora ha presentat contra l’Ajuntament de Juneda per la concessió del permís d’obres. GAP, però, confia que no tingui recorregut “perquè el permís està mirat del dret i del revés”. En aquest sentit, s’ha enderrocat un magatzem que no complia estrictament els límits urbanístics que tocava i també s’eliminarà la caseta dels vestidors un cop estigui feta la nova.
El 70% dels ingressos, la venda de metà
Un dels propòsits del nou projecte, pel qual GAP s’ha aliat amb l’empresa Griñó i li ha venut el 50% de la planta, és un augment molt important de la producció de gas metà. Fins ara, per cada tona de purí s’aconseguien uns 12-13m3 de biogàs. Ara, la quantitat de purins a tractar serà la mateixa (80.000/90.000 tones) però la incorporació del combustible derivat de residus permetrà saltar a 65 m3 de biogàs per tona. Si fins ara el 97% dels ingressos venien de la venda d’electricitat (dins el règim especial de cogeneració) i el 3% de la venda de fertilitzant, amb el nou model es calcula que el 70% d’ingressos sigui per la venda del metà i el 30% de la venda de fertilitzant, tot i que des de GAP s’insisteix que l’objectiu central de la instal·lació és produir fertilitzant orgànic. “No és una planta dedicada a tractar residus”, diu el seu president.
Cau mostra el granulat de fertilitzant que produeix la planta. (foto: A.G.)
Eduard Cau es mostra partidari dels nombrosos projectes de plantes de biogàs que hi ha previstos a les comarques de Ponent, un objectiu compartit amb el Govern català, que recentment els ha declarat "projectes empresarials estratègics" i ha reduït a la meitat els tràmits per implantar-los (Tracjusa ha rebut una subvenció de 2,5 milions de la Generalitat, dins una inversió general de 25 per la nova planta). El diumenge 5 d’octubre, precisament, la plataforma Pobles Vius ha convocat una manifestació a Lleida per denunciar la proliferació de projectes industrials a Ponent relacionats amb la producció energètica “de manera simultània, sense mesura, sense debat ni planificació”. Sobre aquesta controvèrsia, Cau assenyala que aquestes plantes reduïran els problemes associats a l'ús de purins frescos (pudors, emissions d'amoníac) i ressalta que en el cas de Tracjusa no hi ha capital forani. “Ens sentim recolzats pel nostre entorn”, manifesta.
Pel que fa a l’augment del fertilitzant a Tracjusa, es deu a un augment considerable de la producció (de les 4.000 tones actuals es passarà a 17.000/18.000) i a un preu de venda més car, ja que la barreja amb altra matèria orgànica (fems, gallinasses, fracció orgànica domèstica, residus de la indústria alimentària) farà que el granulat resultant no sigui únicament de purí i tingui els nivells acceptables per ser catalogat com a fertilitzant orgànic registrat, cosa que n’augmenta el valor. Els promotors destaquen que en aquests nous materials orgànics no hi entren llots de depuradora, que no estan autoritzats.