La Mesa del Parlament de Catalunya, cambra presidida per Josep Rull, es va reunir ahir dimecres i, entre altres assumptes, va acordar que l’auditori del Parlament porti el nom de Lluís Companys i que el seu bust passi a presidir aquest espai, una gran sala on es fan actes institucionals, conferències i recepcions nombroses, a més d'enregistrar entrevistes i debats per al Canal Parlament. Fins ara, el bust era al despatx d'audiències del president del Parlament.
Aquest bust és al despatx de Presidència des del 1980, quan l’hi va portar Heribert Barrera, i procedia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que el va cedir. El que poca gent sap és que l’autor de la peça fou Deogràcies Civit, un escultor originari de l’Espluga Calba.
Homenatge del Parlament aquest dimecres al president Companys, amb motiu del 85è aniversari del seu afusellament. (foto: Marta Sierra/ACN)
La història es remunta al 1934, quan arran dels Fets d’Octubre, el president Comanys i tot el seu govern estaven empresonats al vaixell Uruguay. També hi havia altres presoners, acusats d’haver participat també a la revolta, i un d’aquests era l’escultor Deogràcies Civit. L'espluguenc va demanar a Companys de fer-li un bust i, tot i les reticències del president a ser retratat, hi va accedir, ja que es coneixien. A mig fer el treball, però, Civit va ser alliberat; no volia marxar fins acabar les sessions, però el van fer fora.
L'endemà, Civit es va presentar a Capitania i va insistir que el deixessin tornar al vaixell. Finalment l'hi van deixar i hi va anar amb un sac de guix. Al cap d'uns dies en sortia amb el motllo, que va portar a una foneria per passar-lo a bronze. Així ho explica l’espluguenc Josep Poca en un llibret dedicat a l'escultor, publicat el 2018 i basat en el llibre El complot del Garraf, de Joan Crexell.
Deogràcies Civit va ser un activista i escultor nascut l'any 1900. De jovenet havia anat a Barcelona, després que el cap de la Guàrdia Urbana d’aquesta ciutat i l'escultor Eusebi Arnau Mascort descobrissin les seves aptituds a Montblanc, on treballava d'aprenent en una botiga, i n'apadrinessin l'aterratge a la capital catalana. Allí, Civit va estudiar a la Llotja i es va anar obrint camí en el món de l’escultura. Va treballar com a conservador del Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes i com a cap del taller de reconstrucció de troballes del jaciment d'Empúries. Va guanyar les oposicions de director general de Museus de Catalunya i va col·laborar en la remodelació dels monestirs de Poblet i de Santes Creus.
Deogràcies Civit, aclamat per la multitud al ser alliberat de la presó pel Complot del Garraf. (foto: ANC)
Civit, a més, era atleta del FC Barcelona especialitzat en cuses de mig fons. El 1923 es va afiliar a Estat Català i a la Societat d'Estudis Militars (SEM) d'Acció Catalana i va participar en el complot del Garraf contra el rei Alfons XIII. Quan es crea ERC el 1931, hi entra a formar part i viu en primera línia la proclamació de la República. Després vindrien els Fets d'Octubre, la Guerra -en què es va dedicar a salvar obres d'art- i l'exili amb la família a Mèxic, on va treballar en una fàbrica de caramels i xocolata i va continuar fent activisme catalanista, mentre no deixava l'afició per l'escultura. Va morir el 1990 a Ciutat de Mèxic.