Al número anterior de SomGarrigues explicàvem que els plans de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) per a les Garrigues administratives eren que aquestes assolissin l'any 2050 els 2.213 MW de potència instal·lada en energia eòlica. O, el que és el mateix: 369 molins (si es calcula que els aerogeneradors actuals són de 6 MW). Això serien uns 300 molins més dels que ja hi ha ara. Pocs dies després de conèixer les dades de les Garrigues, s'han sabut també les del Segrià, i la tònica és la mateixa: 2.373 MW eòlics, l'equivalent a 396 molins, uns 350 més dels que ja hi ha. Segrià i Garrigues són, amb diferència, les dues comarques on el Govern espera que es produeixi més energia eòlica de Catalunya, per davant de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre o l'Anoia.
Aquests són els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (Plater), un sistema que calcula la capacitat de generació de cada comarca en funció dels espais disponibles, amb l'objectiu de tenir-ho tot en marxa l'any 2050 i cobrir la demanda energètica que es preveu que hi hagi en aquell moment, dins el procés de descarbonització del model energètic. Segons el Pla, entre les Garrigues i el Segrià es produiria més del 20% de l'energia eòlica del país.
Tot i que encara no se sap la ubicació dels futurs projectes, el desplegament actual d'aerogeneradors ja es concentra al sud d'ambdues comarques, a la franja que va d'Almatret fins a Tarrés, passant per la Granadella i els voltants de la Llena, fins a la serra del Tallat. Tenint en compte que s'exclouen els sòls considerats d'alt aprofitament agrari, normalment coincidents amb les zones de regadiu de la plana, el sud del Segrià i el sud de les Garrigues continuen sent candidats a una intensificació encara major de la construcció de parcs eòlics.
També molta solar al Segrià
Pel que fa a l'energia solar fotovoltaica, les Garrigues no figura entre les comarques on es preveuen més parcs, tot i que, segons el Plater, s'hi haurien de multiplicar quasi per quatre els MW instal·lats, fins a assolir el miler d'hectàrees destinades a aquest ús. Al Segrià, en canvi, se li torna a reservar un paper de productor destacat també en energia solar, i seria la cinquena comarca amb més MW. En aquest cas, però, el centre i nord de la comarca és on hi ha més probabilitats de desplegar parcs solars. Per davant del Segrià hi ha el Solsonès, el Bages, l'Anoia i l'Alt Empordà. Cal tenir en compte, però, que al tancament d'aquesta edició encara faltaven set comarques on presentar el Plater.
Després de les presentacions
Un cop acabada la ronda de presentacions a cada comarca, s'obrirà un període d'al·legacions per a ajuntaments, entitats i ciutadania en general. Quan s'aprovi definitivament, els ajuntaments podran optar per deixar la planificació del Plater per defecte o adaptar-la modificant el seu planejament urbanístic local per delimitar la zona prioritària on ubicar els projectes energètics.