Aquest febrer s'ha firmat l’acord que permetrà preservar i digitalitzar a l’Arxiu Comarcal de les Garrigues més de 30 imatges de l’atleta arbequí Ramon Bellmunt Vidal (1900-1977), que dona nom a les pistes municipals d’atletisme d’Arbeca. El fons documental inclou fotografies de la participació de Bellmunt en diferents curses i l’ha cedit en comodat (cessió temporal d’ús) Ramon Perelló en representació de la família. Això permetrà que el públic general pugui accedir-hi i comprendre el context esportiu i social de quatre dècades de Ramon Bellmunt, pioner en la modalitat de l'atletisme.
Fernando Lázaro, director de l’Arxiu, i Ramon Perelló, familiar de Bellmunt.
Aquest arbequí, per exemple, va guanyar la prestigiosa cursa Jean Bouin de Barcelona el 1932, quan ja era un atleta consolidat. L'any abans havia guanyat el Campionat de Catalunya de cros en individual i en equips i havia quedat tercer al Campionat d'Espanya. El 1929, a Sabadell, va quedar tercer al Campionat de Catalunya per dos segons, en una lluita frec a frec entre l'Espanyol i el Barça, club, aquest últim, on Bellmunt estava federat. Uns anys abans, el 1925 i 1926, ja havia fet una meritòria cinquena posició al campionat estatal. L'arbequí era, sens dubte, un habitual del podi.
Tot plegat havia començat en una festa major, la de Vilanova de Bellpuig. El Ramon tenia 16 o 17 anys i hi va anar amb la colla. Com en molts pobles per festes, s'hi feien curses, els cóssos de la cordera. Aquell dia no hi havia prou inscrits i van decidir posar-s'hi. I el Ramon es va emportar la cordera. A partir de llavors, va anar participant en els cóssos (a la Floresta, a les Borges...), molts els guanyava i es va anar fent popular. Un dia de 1927, la seua dona estava a punt de parir, però la llevadora ho va veure endarrerit i ell va anar a una cursa a Bellvís. Va tornar havent guanyat una vedella i va trobar-se un fill. Dia intens, sens dubte.
S'entrenava cada dia, després de treballar al tros. Del poble al Collet i tornar. Un altre arbequí, Ventura Tilló, més gran que ell, també havia destacat en el cros. El va reptar i, vist el resultat, li va augurar tots els triomfs. Aquell duel fraternal, ocorregut en un camí direcció Belianes, representava tot un relleu generacional. És als anys 20, en plena mili, que el Barça el va a buscar. I va ser amb aquest escut, i el de la Federació Catalana d'Atletisme, que va aconseguir bona part dels èxits. Aquella Jean Bouin de 1932 ja era cap al final de la seua trajectòria. L'edat, la guerra i un exili de nou anys -en què es va escapar corrent d'un camp de refugiats- ja van acabar de posar fi a la seva carrera. Encara va ser a temps, però, de veure l'inici de la revifada del cros a Arbeca, on des dels anys 70 se li dedica un memorial.
L'Arxiu Comarcal té previst fer-ne una exposició homenatge el juny d’aquest any, amb motiu de la Setmana Internacionals dels Arxius. L’any 2017, la revista SomEsports li va dedicar un article.