Josep Vallverdú i Joan Oró han sigut dues figures de referència, tant a Ponent com a Catalunya, cadascun en el seu àmbit professional (la literatura i la bioquímica, respectivament) i són vàries les connexions que hi ha entre els dos. 

D'entrada, van néixer el mateix any, el 1923, i tots dos a Lleida. Tots dos tenien arrels familiars a les Garrigues: Vallverdú als Omellons, d'on era la seva mare, Pilar Aixalà, i Joan Oró a Alcanó i Torrebesses; d'Alcanó ho era el seu pare, Joan Oró Vallverdú, i de Torrebesses ho era la seva mare, Maria Florensa Rué. Amb l'arribada del front de guerra, les respectives famílies van deixar Lleida i es van refugiar a la comarca. Oró viuria amb la família durant nou mesos en un mas d'Alcanó, i Vallverdú viuria una temporada breu a Puiggròs, on tenia parents. Oró va passar part de la infància i joventut a Alcanó, mentre que Vallverdú va perdre el vincle amb els Omellons. En els records d'infantesa pesa més Sant Martí de Maldà, el poble del seu pare, on passava els estius.

Passada la Guerra, tots dos es van formar a Barcelona, a la universitat. Oró es va matricular a la carrera de Química i Vallverdú a Filosofia i Lletres. Mentre es formava a Barcelona, el científic va conèixer la qui seria la seva dona, la mestra de les Borges Blanques Francesca Forteza, amb qui es va casar el 1948. Naixia, així, un nou lligam amb la comarca de les Garrigues. Al seu torn, Vallverdú es va casar amb Isabel Arqué -eren del mateix any- i aniria a fer vida a Sant Feliu de Guíxols. El 1956, el matrimoni va traslladar-se a Balaguer i allí van conèixer Antonieta Vilajoliu i el seu marit, Josep M. Monill, amb qui van travar una gran amistat.

A tot això, Joan Oró s'havia establert als Estats Units, a Houston, on va residir durant quasi 40 anys, amb un període intermig a Catalunya. Mentre, Vallverdú faria de professor a les Borges Blanques, del 1968 al 1988, període en que es va establir a Puiggròs. A l'institut de les Borges, on exercia, també hi treballava Antonieta Forteza, neboda de Francesca Forteza, esposa d'Oró. Ella va ser clau per poder dur a terme una conferència del científic el maig del 1984. D'aquell dia és la foto d'aquest article, on, després de la conferència, el matrimoni Oró-Forteza va compartir una estona amb treballadors del centre, entre els quals Josep Vallverdú.

Uns anys després, el 1990, moria Francesca Forteza, i el 1994, un cop jubilat, Oró va tornar a Catalunya. L'any següent es va casar amb Antonieta Vilajoliu, l'amiga dels Vallverdú-Arqué, que també havia quedat vídua, i el matrimoni va durar fins l'any 2004, quan va morir Joan Oró, als 80 anys d'edat. L'amistat de Vilajoliu amb els Vallverdú-Arqué perdurava, i quan va morir la dona de l'escriptor, Isabel Arqué, Vallverdú i Vilajoliu van iniciar una convivència i es van casar. Era el 2012, ell tenia 89 anys i ella, 79.

Avui, Joan Oró té un carrer dedicat a Alcanó, on també va ser nomenat fill predilecte, i un altre a Torrebesses. Josep Vallverdú va ser nomenat fill adoptiu de les Borges, de Puiggròs, de Balaguer i de Sant Martí de Maldà, i fill predilecte de la seva ciutat natal, Lleida. Tots són doctors honoris causa per la Universitat de Lleida (Oró el 1999 i Vallverdú el 2004) i el 2023, amb motiu del centenari del seu naixement, tots dos van ser recordats per la Generalitat amb la celebració de l'Any Joan Oró i de l'Any Josep Vallverdú. Aquest últim va tenir el goig de participar-hi en vida.