En un dels formats de Bestiolari inèdit, l'espectacle de la companyia Cassigalls dedicat a Josep Vallverdú, hi ha un element a l'escenari que simula un banc de collir olives i a cada graó té escrit el nom d'una població o indret: Lleida, Puiggròs, Balaguer, Barcelona, Montblanquet, la Vall del Corb, l'Espluga de Francolí, Sant Feliu de Guíxols. Són els llocs on Vallverdú ha viscut o ha escrit, el recorregut geogràfic de la seva poesia, particularment la que hi apareixen animals. En aquest llistat no hi apareix els Omellons, el poble on va néixer la seva mare, Pilar. I és que, tot i ser molta colla (11 fills), els pares de la Pilar, Miquel Aixalà i Teresa Arqué, van marxar a Lleida amb tota la família. Deixaven cal Viudo, casa on el cognom Aixalà es remunta almenys fins al segle XVIII, època en què data la llinda de la porta. 

A Lleida, el matrimoni va muntar un magatzem de vins, "un exemple més de la immigració de zones pobres i secaneres cap a la xarxa de serveis que la ciutat estenia", diu Vallverdú al llibre Desmudat i a les golfes, les seves memòries d'infància. El negoci el continuaria el fill gran dels Aixalà i, després, el net.

I va ser a Lleida on les vides de Pep Vallverdú i Pilar Aixalà es van creuar. En paraules del mateix autor, la seva mare era, en aquella època que devia rondar la vintena, "una noia de cabells absolutament negres, d'ulls ombrejats, també negres i profunds, alta, de caminar modest i de passes prudents. Anys a venir encara seria una bellesa vantada a Lleida". I el Pep, al veure-la pel carrer, se'n va enamorar. A la capital del Segrià seria on, el 9 de juliol del 1923, naixeria el futur escriptor i més tard ho faria la seva germana Montserrat.

'El poble' era Sant Martí
A Lleida també s'havien establert tres germans de la Pilar, dels quals Josep Vallverdú recorda especialment la Ramona, casada amb Valerio Duaigües Vidal, amb qui vivia en una torre a l'altre cantó del Segre. També parla d'alguna visita que, de tant en tant, rebien dels oncles dels Omellons, que els portaven fruita, aviram, algun conill, olives negres seques i pastissos casolans.

No obstant això, "anar al poble", per al llavors infant Josep Vallverdú (familiarment, lo Pepe), era anar a Sant Martí de Maldà, d'on era originari el seu pare i on sí que vivien els padrins, Josep i Florentina. Les golfes que donen parcialment el nom al títol del llibre són les golfes de ca l'Eloi, el nom amb què es coneixia la casa dels padrins. Vallverdú passava els estius a Sant Martí, jugava a futbol a les eres, feia tobogans de palla, anava amb bicicleta a pobles veïns (Rocafort, el Vilet, Belianes), ajudava el padrí a l'hort. La figura del padrí, el senyor Josep, de tendència monàrquica, conservadora i militarista -contràriament al republicanisme catalanista del fill Pep-, impregnaria fortament les vivències d'infància del petit Pepe, que feia cap a Sant Martí amb el cotxe de línia des de Lleida, passant per Juneda, les Borges, Arbeca i Belianes. "Aquella casa havia de significar molt per a ell [...]. L'atmosfera de la casa i de les terres de Sant Martí seria com una marca a ferro roent que li duraria tota la vida", explica Vallverdú d'ell mateix.

Cap a Barcelona
Amb l'arribada del front de guerra a Lleida, el març del 1938, la família va marxar cap a Puiggròs, on tenien parents (Torné i Chimenos). Després farien cap a Bellpuig, a casa d'uns altres parents, i, finalment, a Sant Martí, on Vallverdú, amb 16 anys, va viure l'ocupació franquista. Al pare, per raons polítiques, el van apartar de la gerència dels magatzems tèxtils on treballava. A Vagó de tercera, la continuació de les memòries, Vallverdú diu que això, junt a l'atracció de Barcelona per intentar obrir-hi un negoci "i el blasme d'una part dels parents que feia costat als guanyadors", va fer decidir la família a traslladar-se, el 1940, a la capital catalana, on el jove acabaria els estudis de batxillerat i començaria a la universitat. El 1942 va morir la seva mare, la Pilar, que ja feia anys que arrossegava una mala salut. Va ser un cop dur. "Era la dona que estimava", diu Vallverdú en una entrevista de fa pocs mesos. "A vegades se m'esborra la imatge, però la veu encara la sento", afegeix.

Els Omellons s'allunyaven una mica més. El poble de la mare no havia sigut un lloc d'experiències vitals en la infància de Vallverdú i ja no ho seria en endavant. Carme Vidalhuguet, comissària de l'Any Vallverdú, apunta que "no és gens nostàlgic, quan passa pàgina, passa pàgina, no va als llocs per sentimentalisme". De la partença a Barcelona, ell mateix diu "no vaig sentir especial tristesa, no sóc enyoradís". Queda, això sí, l'apunt biogràfic, que mai ha deixat de mencionar en les intervencions fetes a les Garrigues. Ho recordava, per exemple, en una entrevista l'any passat a SomGarrigues o el 2009 quan va rebre el premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'Any. Al discurs explicava que la seva mare sempre havia defensat els Omellons "i ella i els seus germans es proclamaven garriguencs". "Per Sant Blai, anàvem a la nostra parròquia [de Lleida] a buscar els panets beneïts com hauria fet ella als Omellons o a la veïna Floresta", afegia.

Sant Feliu, "una fiblada emocional"
Després de Barcelona, Vallverdú passaria per Sant Feliu de Guíxols, Lleida (de nou), Puiggròs (quan va fer de professor a les Borges fins que es va jubilar), l'Espluga de Francolí (on ha residit més anys) i, des del 2015, Balaguer. Tots aquests municipis l'han nomenat fill adoptiu (Lleida, en tant que població natal, fill predilecte). L'últim va ser Sant Feliu, tot just el passat 29 de setembre, en un acte que l'escriptor va definir com "una fiblada emocional". I és que, segons explica Carme Vidalhuguet, allà s'hi hagués quedat a viure si no hagués sigut per la malaltia del fill, que els va fer tornar a Lleida. "És l'únic lloc que ens ha fet plorar", diu. Amb tot, la comissària destaca dos paisatges centrals en la vida de Vallverdú: el de la Vall del Corb, "el que se sent seu", i el de les Garrigues, "el que més li agrada". No en va, la comarca, com a paisatge, sí que apareix a les imatges que es projecten a l'espectacle de Cassigalls.

El 5 d'octubre, a les Borges, Carme Vidalhuguet inaugurava el curs de l'Aula d'Extensió Universitària de les Garrigues amb una conferència sobre Vallverdú. Entre els assistents hi havia diversos Aixalà dels Omellons -sense relació amb cal Viudo- i un li va entregar un document amb tota la genealogia dels Aixalà en aquella casa i una foto de la llinda, perquè li fes arribar a l'escriptor. D'una manera o altra, també se senten part de l'Any Vallverdú.