La marinada a la comarca de les Garrigues no és només el vent del sud provinent de la costa. És un element d'identitat. La brisa fresca i humida que alleugereix la calor de les tardes d'estiu i que marca l'hora a la qual ja es pot començar a sortir de casa dona nom a l'Associació de Dones de Fulleda, al cicle d'activitats estivals que es fan a Arbeca i que mescla música, patrimoni i productes de proximitat i també havia servit per batejar un club de tennis històric de les Borges. A les àrees més altes i ventoses del sud i el centre de la comarca, la marinada obligava a posar-se la jaqueta al capvespre. Avui, costa trobar gent que no ho recordi i que no es lamenti de la gradual pèrdua d'aquell privilegi tèrmic. Al nord, a Juneda, es reivindicava que aquella era l'última població on arribava l'aire refrescant del mar. 

La marinada, amb les particularitats locals causades per la orografia, és un tret paisatgístic més, que marca el caràcter, la socialització i que també és rellevant per a l'agricultura.

I tot i això, la marinada, la garbinada, el vent de dalt, segons la població i la casa amb qui es parla, és un element poc conegut i estudiat a casa nostra i al conjunt de Ponent. El viticultor i aficionat a la meteorologia Xavier Figuerola, de Nalec (a l'Urgell), resumeix l'aproximació de gran part dels veïns d'aquestes comarques als corrents: "fem com si només tinguéssim dos vents, la marinada, que ve del sud, i el serè, del nord. A tot li diem igual". El físic i tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) Vicent Altava assenyala que a nivell científic tampoc no se li havia parat gaire atenció malgrat que té "un paper fonamental en la regulació tèrmica, en la dispersió de partícules contaminants i també com a disruptor en la propagació d'incendis forestals a Catalunya".

Potser per hàbit, potser per desconeixement, no hi parem més atenció que gaudint-la com si fos impertorbable. Però estius com el d'enguany, amb tres onades de calor i una gran estabilitat a l'atmosfera, la posen en qüestió. L'emergència climàtica pot amenaçar aquest patrimoni garriguenc?
 
Més marinada que a altres territoris
La marinada és el vent estacional que s'origina els mesos de bon temps per la diferència de temperatura entre el mar i la terra. L'aire fresc de sobre el mar es desplaça terra endins i ocupa el buit que hi deixa l'aire escalfat de la terra, que puja. A la costa, aquesta brisa es gaudeix des de primera hora, mentre que a l'interior arriba a mitja tarda. Lluny del que es podria pensar, la seva força la porta a entrar entre 50 km i 70 km dins el país, sempre que les condicions climatològiques, geogràfiques i orogràfiques ho permetin. Així, refresca més enllà de la nostra comarca, encara que hi pot haver factors que la limitin i que n'alterin la forma.

Vicent Altava destaca que les Garrigues, juntament amb les comarques veïnes de la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre, és "una de les zones amb la marinada més potent de Catalunya". Són diversos els factors que hi contribueixen. D'una banda, la presència de la Serralada Prelitoral, amb les serres de Montsant, la Llena i Prades com les més properes pel sud-est. De l'altra, la depressió del riu Ebre i la vall del riu Francolí, que canalitzen els corrents. El règim de vents locals, que també és necessari per a la formació i circulació de la marinada, també hi acaba de contribuir. La plana de Lleida, al nord-oest de la comarca, amb les temperatures més altes del sòl i l'aire, acaba de ser un darrer catalitzador que afavoreix l'entrada de l'aire de mar cap a l'interior.
Tot plegat porta a corrents que de mitjana es troben en uns 30 km/h, però que en algunes àrees poden ser superiors i pujar fins als 50 km/h, i més. En aquest escenari, el meteoròleg del SMC Vicent Altava troba normal que quan apareixen pertorbacions en el funcionament de la marinada, la comarca de les Garrigues sigui de les primeres a notar-ho.

Si el taulell orogràfic i climàtic és tan propici a la marinada, per què a Juneda i a algun altre poble del nord aquest vent es troba tan debilitat? D'una banda, hi ha el factor de la distància. Juneda es troba a més de 50 km en línia recta de la costa. Altava observa un condicionant més important: els corrents provinents de la depressió de l'Ebre i de la vall del Francolí conflueixen en aquesta zona i, per dir-ho ràpidament, es contraresten. Això no només porta a més calma que en altres zones de les Garrigues. La trobada d'aquestes marinades al nord de la comarca també provoca l'aparició recurrent de tempestes sobre aquest àmbit concret. 

De la marinada al terrer
El cicle de la marinada no acaba amb el corrent fresc i humit de la tarda. A la matinada, la diferència tèrmica del sòl i el mar portarà a l'aparició del terrer, del serè o del cerç, el vent del nord i nord-oest en direcció mar, amb un component més sec que no pas la marinada. És, a grans trets, el retorn de la marinada, que portarà a un nou dia i que torni a girar la roda. Altava posa el focus en la vall de l'Ebre com a "peça clau" per l'aparició del terrer. 
El responsable de la secció MeteoSom de SomGarrigues, Joan Maria Morlans, crida l'atenció sobre el serè després del pas de borrasques, quan té propietats vertaderament refrescants a la comarca durant bona part del dia. Xavier Figuerola, però, hi veu la cara fosca des de Nalec. Aquestes jornades el vent de nord frena l'entrada de marinada provocant que després d'un dia plàcid, la tarda i vespre hi torni a haver una situació calmada.

Els efectes inhibidors
L'elevada temperatura del mar aquest estiu s'ha de veure com una amenaça a les condicions d'origen de la marinada i una de les causes que no hagi sigut tan fresca ni hagi tingut tanta força com altres anys.

Però hi ha una altra raó que per a Altava té més pes, la gran estabilitat atmosfèrica que ha dominat els nostres cels. Perquè aparegui la marinada hi ha d'haver "certa estabilitat", explica, "però no massa" perquè, si no, aquesta bloqueja l'aparició dels vents.

Entre una cosa i l'altra poden portar a l'aparició del que defineix com la "falsa marinada", corrents de sud però que no apareixen seguint la forma que pertoca a aquest aire i que, per tant, tenen unes altres característiques. Poden ser més calents i tenir altres trets que els distingeixen del ventilador natural que és la marinada.

L'últim Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya advertia que el 2025 havia sigut l'any menys ventós al país des de 1998, amb una caiguda generalitzada dels valors, i amb l'estiu i la primavera com les estacions amb més disminució del vent mitjà i de les ratxes. És un símptoma del canvi climàtic a Catalunya que s'ha de continuar investigant. Les dades d'Òscar Arbonés des de l'estació que té a Almatret també capten la pèrdua de força de la marinada al poble. De fet, el SMC i la Universitat de Barcelona (UB) tenen previst iniciar una recerca sobre l'impacte del canvi climàtic específicament sobre la marinada. Una investigació a la qual haurem d'estar atents per conèixer què li espera a la nostra comarca.
Les Garrigues estem fets de marinada, però encara hem d'aprendre molt sobre aquest corrent, sobre el seu present i el seu futur.