Tot i que és originària del nord d'Europa, i Bèlgica i Holanda en són autèntiques potències mundials, fa dècades que la varietat de pera conference és emblemàtica també de les zones de regadiu de les comarques de Ponent. Des dels anys 80 ocupa un lloc destacat als camps i cooperatives del nord de les Garrigues, molt valorada per la seva sucositat i dolçor, i mentre altres fruites han tingut un protagonisme fluctuant al llarg del temps, la pera conference s'ha mantingut sempre al podi de la producció. Però això pot canviar aviat. Des de fa tres o quatre anys, aquest cultiu passa per unes dificultats que en comprometen la viabilitat i, en conseqüència, poden canviar també la fesomia del sector agrari d'aquesta part de la comarca.

Més calor que mai
Aquests dies ha començat la collita, i un dels principals maldecaps són les altes temperatures. Des del maig hi ha hagut quatre onades de calor i, segons el servei d'observació Copernicus, a Europa occidental s'han registrat els mesos de juny i juliol amb les temperatures més elevades de la història. Les dades de mesurament de les Borges Blanques i Castelldans ho corroboren: aquest juliol, amb una temperatura mitjana de 27,7ºC (comptant les 24 hores del dia), ha sigut el més calorós del que portem de segle XXI. La mitjana de juny i juliol d'enguany a la plana garriguenca ha superat en 1,9ºC i 2,3ºC la mitjana de l'última dècada. I no és només aquest any: les temperatures dels dos últims estius han sigut les més elevades dels últims 25, només equiparables a les del 2022 i 2003. A més, els períodes de calor cada vegada arriben abans i es fan més llargs.

Això té un impacte directe sobre els perers, i una conseqüència evident són les fulles rostides, molt generalitzada aquest any. "Fan pena de veure", diu un pagès de Torregrossa. Sense fulla verda, la pera no creix, queda petita i els quilos per hectàrea disminueixen. La rostida de fulles no és estranya en aquest tipus d'arbre, molt sensible a la calor, però normalment passava al setembre, no al juny o juliol com ara, amb l'arbre carregat de fruita. Hi ha finques on això suposa pèrdues de collita importants, del 40-50%. A nivell general de Ponent, Unió de Pagesos assenyala que més de la meitat de camps dedicats a la pera conference tindran baixades de producció d'entre el 40 i el 80%. Si fa 25 anys, fer 20.000 kg per jornal era normal, ara és impensable. Les expectatives s'han reduït a menys de la meitat. "Estan sent anys de no arribar als 10.000, i aquest any rondarem els 5.000-6.000", explica un pagès de les Borges Blanques. "Són produccions baixíssimes", lamenta. I l'afectació no és per falta d'aigua, ja que els pagesos reguen tot el que poden i l'arrel es manté en condicions. És un problema de temperatura a la part aèria de l'arbre, de l'aire calent que hi ha al medi.

L'amenaça de fongs i bacteris
La forta calor també suposa un altre perill per la pera conference: el foc bacterià, una malaltia que l'any passat va reaparèixer amb força. Surt sobretot a la primavera, al moment de floració, i el bacteri entra per les flors o les ferides de l'arbre. Com més temperatura, combinada amb la humitat, més risc d'infecció d'una malaltia que es propaga molt ràpidament i que afecta sobretot perers i pomers. Amb el desordre climàtic, l'arbre reacciona fent floracions quan no toca (ara, per exemple) i el risc d'entrada del bacteri es multiplica. Per si no fos prou, el perer també es veu amenaçat per un fong, l'stemphylium, tot i que en aquesta campanya no ha tingut gaire incidència.

Per tot plegat, el sector es van fent a la idea que no està davant una circumstància adversa puntual, sinó que les dificultats dels últims anys, molt vinculades al canvi climàtic, poden esdevenir estructurals. Diverses veus apunten que, amb aquestes condicions, la pera conference ho té molt complicat per continuar tenint la rellevància que té ara a Ponent. Malgrat que encara hi ha alguna plantació jove, és poc probable que, quan toqui renovar arbres, els pagesos tornin a apostar per plantar conference, de manera que aquesta aniria perdent presència. En reunions amb el Departament d'Agricultura, Unió de Pagesos ja ha demanat un pla de reconversió varietal. A l'horitzó torna a sonar el nom  de préssecs i nectarines, immunes al foc bacterià, com a possibles alternatives. De moment, als nous regs, com el Segarra-Garrigues, el que s’està plantant són ametllers i olivers, que requereixen molta menys mà d'obra.