A l'Ajuntament de Cervià ja no hi ha més candidats de la llista electoral per entrar com a regidors. Les baixes que hi havia hagut fins ara s'havien anat cobrint amb els suplents que es va presentar el 2023, tal com passa a molts consistoris del país. Ara, però, hi ha hagut un parell de renúncies més i ja no hi ha més persones disposades a agafar el càrrec. Per això, el govern municipal ha hagut de recórrer a una fórmula insòlita, tot i que prevista per la llei: buscar altres veïns que, tot i no haver format part de la candidatura al seu dia, vulguin posar-s'hi.
Aquests els designa el partit que ha de fer la substitució i ho comunica a la Junta Electoral corresponent, que expedeix la credencial de regidor. Els únics requisits són ser major d'edat, no tenir cap causa d'inelegibilitat i no ser candidats o suplents de la llista que ja haguessin renunciat abans. A Cervià, pròximament es tramitarà l'alta dels dos nous voluntaris, cosa que l'alcaldessa, Mercè Rubió, confia que estigui resolta d'aquí a un mes, aproximadament, i tornin a ser set regidors operatius.
Dificultats creixents arreu
A les últimes eleccions, Cervià va ser un dels pobles on només es presentava una llista, una circumstància cada vegada més freqüent a la comarca. De fet, a Cervià era la tercera vegada que passava. Tot i això, Rubió explica que "sempre hi havia hagut bon rotllo amb tothom". Últimament, però, algunes discrepàncies en el si de l'equip de govern, junt amb dificultats econòmiques, haurien propiciat la sortida d'alguns regidors.
L'alcaldessa treu ferro a les dimissions i indica que "passa a molts llocs, i a altres hi ha gent que no dimiteix però tampoc no es presenta ni treballa, al capdavall és el mateix". Tot i no haver perdut les "ganes de treballar i fer coses", admet que la situació "crema i desgasta molt". La situació de Cervià és una mostra més de les dificultats creixents a molts municipis per formar candidatures, cosa que fa que cada vegada hi hagi més llistes úniques, proliferin candidats fantasma o es recorri a assemblees de poble perquè els veïns votin qui volen que es posi a la candidatura, com passa a Alcanó i Llardecans.
A principis d'any, la renúncia de l'alcalde i d'una regidora de Tarrés ja va deixar el ple amb menys efectius dels que tocaria (3 de 5), i un quart de fantasma, que no és del poble però va prendre l'acta sense intenció d'exercir com a regidor.
A les Borges, la llista de Junts ha hagut de fer sis relleus d'ençà el 2023, i l'última membre a entrar com a regidora ja era la penúltima de la llista. Una de les edils fa un any que no assisteix als plens i el seu partit no n'ha tramitat la substitució.
Què passa si renuncia més de la meitat
Quan el nombre de regidors que queden és inferior a la meitat dels que corresponen a aquell ajuntament, s'ha de constituir una comissió gestora, formada pels que queden i pels veïns que es designin per cobrir vacants. Si ni així es pot constituir, és la Diputació qui assumeix la gestió del dia a dia de l'ajuntament, sense poder adoptar acords que requereixin una majoria. De moment, això encara no ha passat mai a les Garrigues, però cada vegada és més probable que passi.