El petit i el mitjà comerç, majoritari al territori, passa per hores baixes, i no sols per la crisi. La frenada del consum l’afecta, però hi ha problemes que vénen de més enrere i que sovint acaben desembocant en la no -ontinuïtat de l’establiment. Hi fa, sobretot, el canvi en el model de compra, que va passar de la compra de proximitat a gairebé tots els camps (menjar, roba, calçat, vehicles...) a la compra deslocalitzada, per preu o per la més gran possibilitat de triar. La generalització del vehicle privat i la globalització han catapultat aquesta tendència, que ha acabat beneficiant els centres de compra més grans i organitzats, és a dir, polígons comercials i tot allò que s’hi vol assemblar.

Aquest canvi en la pauta de consum, al qual ara cal afegir el comerç electrònic, ha tingut efectes fatals per al petit comerç. A les ciutats, on la suma d’establiments en una zona permet una oferta també àmplia, la competència de les grans superfícies s’ha suportat millor. Però el comerç rural o semirural no aguanta la pressió –tret de les demandes més bàsiques– i hi ha tot un segment de productes que va desapareixent. L’administració catalana, sigui del color que sigui, i havent d’enfrontar-se a l’espanyola –on la patronal de les grans superfícies mana més que el govern– ha treballat històricament per discriminar en positiu el comerç de barri o de proximitat perquè té avantatges: manté l’activitat als centres històrics i els barris, tots els estudis demostren que crea més ocupació i és més estable, i estalvia trànsit. A les ciutats o països on les grans superfícies s’han menjat el comerç de proximitat, els nuclis urbans s’han apagat.

És el que li pot passar a les Borges o Juneda o Arbeca, entenent les ciutats més comercials a un radi de mitja hora com a grans superfícies, i els mateixos polígons comercials que ja no pertanyen a ningú. En aquest sentit, cal que les administracions locals entenguin que la promoció del comerç local juga un paper essencial en el manteniment de les estructures bàsiques i el paisatge urbà dels nostres pobles i cal que els mateixos comerços busquin escletxes i noves formes d’atreure els compradors. Per sort, ara com ara, la proximitat és un valor en alça.