Les obres de canalització sobre el caixer de la 4a séquia del canal d’Urgell entre les Borges i Juneda han suposat la pràctica desaparició de la banqueta en aquest tram. És legítim l’interès de la Comunitat de Regants per modernitzar aquestes infraestructures de reg per rebaixar les filtracions –per bé que la falta d’ombra també incrementa les pèrdues per evapotranspiració–, però no és menys legítim que la societat pugui gaudir dels beneficis que aporta aquest indret per passejar, córrer, esbargir-se, etc.
Cert que, en aquest cas, no estem parlant d’un parc públic. També és evident que allò que es determina com a patrimonial –per exemple la façana d’un casal del segle XVIII– és igualment privat i bé que el seu propietari no la pot malmetre amb l’argument de la privacitat perquè, amb els anys, la societat ha progressat i ha establert mecanismes de conservació dels elements amb un interès col·lectiu que n’impedeixen la destrucció. Això no determina que l’immoble hagi de restar intacte.
Actualment la tècnica permet adaptar la modernitat als elements preexistents sense un menysteniment rellevant de les funcions que li són pròpies. En tot cas, és justament per aquest interès que, a l’hora de fer difusió d’un territori o comarca, les institucions posen en valor i difonen la vàlua d’aquesta façana. Per idèntiques raons, això s’ha fet en els darrers anys en relació amb les banquetes, destinant diners a la seua senyalització i promoció, i fins i tot reconeixent el seu rol en diferents normatives i plans, plenament vigents. I com en la qüestió dels immobles, amb els canals hi ha tècniques suficients per adaptar-se als nous estàndards.
Vist això, com és possible, que ara, en ple segle XXI, amb l’argument que és un espai privat, la Comunitat de Regants pugui lliurement arrasar l’espai? Ara ha estat el primer tram de la quarta séquia i demà o l’altre vindran la resta. Això, si abans administracions locals i societat civil es conjuren per evitar-ho. Banquetes, fins quan? La resposta és evident, fins quan vulgui la societat.
