Opinió
Miquel Àngel Estradé

Miquel Àngel Estradé

Cap a on va la fira?

Sento molt no compartir el balanç triomfalista (i em sembla que no sóc pas l’únic) que n’han fet els organitzadors. I no em refereixo pas a la xifra real de visitants, que si en realitat va arribar a la meitat de l’oficial, tan inflada, rai, perquè dissortadament no va acompanyar ni el temps. Allò que menys comparteixo és que es qualifiqui de positiu l’increment del nombre d’expositors, quan es podia constatar clarament la minva d’estands dedicats a l’oli.

Existeixen, evidentment, molts models de fira i cada patronat pot optar, legítimament, pel que consideri més oportú. D’altra banda, estic convençut que tots els patronats han volgut i volen el millor per a la fira i hi esmercen dedicació i il·lusió. Ara bé, de vegades això no és suficient ni cap garantia d’èxit si l’orientació no és l’adient.

Quan l’any 1996 vam decidir crear la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra, teníem ben clar que l’antic model de fira generalista estava esgotat i ja no satisfeia ningú, no atreia públic forà (de més enllà de la plana de Lleida) i aportava molt poc a la ciutat i a la comarca. Per això, les cinc persones que vaig convocar en representació dels productors d’oli, la Cambra de Comerç, la Generalitat i el Consell Comarcal van coincidir que calia crear una fira especialitzada i singular. De seguida ens vam posar d’acord que la nova fira havia de nàixer amb tres objectius fonamentals: convertir-nos en el certamen de referència de l’oli a Catalunya i en fòrum principal del sector, contribuir a forjar una nova cultura de l’oli (sabors, propietats, tipologies, etc.) i esdevenir un aparador privilegiat per a la resta de productes agroalimentaris de qualitat i el potencial turístic de la comarca.

Lamento dir-ho, però aquests tres objectius avui perillen, perquè si segueixen minvant els expositors relacionats amb l’oli i augmentant els que vénen a vendre-hi embotits o formatges aliens al territori, la nostra fira aviat tindrà ja molt poc a veure amb l’esperit fundacional. Em preocupa que en lloc d’inaugurar-la un conseller de la Generalitat (que li hauria donat una dimensió nacional) ho hagi fet un càrrec provincial i que no hi passés o un vicepresident o el president de la Generalitat. Em preocupa l’absència de personalitats rellevants del món de l’oli en l’àmbit internacional (COI, etc.). Em preocupa que de la cinquantena d’estands de productes alimentaris no n’hi hagués cap de local o de comarcal i molt poquets de la plana de Lleida.

Em preocupa l’escassa cobertura televisiva, sobretot de mitjans nacionals. Em preocupa que a la Fira no hi hagués cap referència al pa de ronyó o als excel·lents vins de la comarca, que només podies conèixer-los puntualment si formaves part dels reduïts grupets que participaven en els tasts (per cert, ubicats en un espai molt encertat). Em preocupa que només un percentatge petit d’activitats i demostracions paral·leles estigués dedicat a la cultura de l’oli. Em preocupa que vulguem presumir de ser un referent nacional de d’oli però hàgim deixat de ser el referent per a molins de les rodalies que havien guanyat premis i tot i ara no hi vénen.I em preocupa que ja siguin més nombrosos els molins de la plana de Lleida en conjunt absents que no pas els presents.

Repeteixo, que cadascú pot orientar la Fira com millor li plagui, però omplint-la de firaires professionals que venen productes que no tenen res a veure amb la comarca i no ens aporten cap valor afegit, jo crec que anem pel camí erroni.