Opinió

Editorial

Virtuts i riscos d’una bona iniciativa, el banc de terres

Una cooperativa de les Borges impulsa una borsa de terres per facilitar que les terres que per jubilació, inactivitat, etc. queden sense conrear puguin treballar-les, en règim d’arrendament, aquells que tenen capacitat i ganes. És una iniciativa excel·lent i, per bé que força novedosa en la pràctica al nostre país, antiga en la seua concepció i ben implantada a altres països d’Europa. A França, per exemple, la mateixa administració disposa d’una borsa de terrenys per mediar directament i discriminar positivament certs col·lectius, com ara els joves. A la comarca, ho va provar d’engegar Agrolés fa uns anys i a Catalunya ha estat objecte d’algun intent legislatiu, mentre que en algun lloc ja funciona efectivament.

Es tracta d’un sistema que pot ser viable: hi ha l’oferta i, a priori, la demanda. Tanmateix, en implantar-lo és important fixar l’objectiu: si aquest sols és que es conreïn les terres, sigui qui sigui, o bé donar-li un accent més social i de benefici compartit, és a dir, que accedeixin a la terra persones que no disposen de prou superfície per fer viable la seua explotació, majoritàriament joves o nous agricultors. A l’hora d’engegar-lo és un detall clau. Fet d’una manera pot facilitar l’entrada a nous professionals agrícoles que enriquiran el teixit productiu de la comarca; o al contrari, pot servir per servir en safata uns quants centenars d’hectàrees a una empresa agroindustrial que simplement es dedicarà a gestionar-les.

És evident que les dues opcions generen riquesa, però, en el primer cas, la major part dels beneficis romanen al territori i creen valor afegit, mentre que, en el segon, la terra constitueix un mer factor de producció amb uns assalariats, probablement no gaire qualificats. Fent el paral·lelisme amb el projecte de la borsa d’habitatge a la Granadella, on l’objectiu és clarament social i es gestiona des del sector públic, seria bo pretendre que el projecte tingui el major recorregut i no es quedi en un simple rol d’immobiliària que no té en compte quin perfil de la demanda és millor per a la comunitat (la mateixa cooperativa, la primera).