Estimat company Joan,
Has marxat sense voler-ho, abans del que humanament considerem normal. Hauríem trobat normal que amb una telefonada o un correu ens haguessis dit: “S’ha mort la mare.” Hauríem dit que ja li tocava deixar de patir. Això és el que hauríem trobat normal.
Però ha estat ben diferent, li ha tocat al teu cosí Ignasi –el que sempre has tingut com el teu germà– posar a Facebook la notícia de la teva mort.
Ara amb la teva absència molts anirem adonant-nos de com n’eres, de present, en molts moments i en llocs ben diversos. A Vinaixa, fos des d’un lloc de regidor o des de fora de l’Ajuntament, participaves de manera generosa en la vida del poble. Des de la cooperativa no vas parar per fer possible l’economia agrària des de l’estima pel producte ben fet. La teva militància sindicalista i de partit va ser d’entrega contínua, ferm en el compromís, rigorós i conseqüent en els teus punts de vista. Dins el Centre d’Estudis de les Garrigues, la teva col·laboració ha estat valuosa, no hi volgueres tenir protagonisme d’erudit, però bé que a tots ha ajudat la teva saviesa. Altres grups també et trobaran a faltar.
Tu i jo ens vàrem conèixer per allà l’any 1978: eleccions municipals, els tractors afilerats a la N-240, els pagesos en vaga. Amb tu i amb molts altres companys de llistes dels pobles veïns vam proposar-nos presentar representants de les Agrupacions d’Electors a la Diputació, i es va aconseguir.
Et feien molt respecte les persones que tenien estudis. Tots els que vàrem tenir llibres a les mans més enllà de l’escolarització bàsica et semblàvem una mica més alts d’estatura. Aquí sí que et puc dir que anaves errat, perquè ser instruïts no és garantia de saviesa; o si tu vols, els pous de ciència no tenen, a vegades, la clarividència amb què les moltes hores callades de pagès t’havien enriquit. Sovint els teus punt de vista i els teus raonaments em semblaven plens de lucidesa; els teus judicis podien semblar estrictes, però és que tu eres exigent amb tu mateix.
Ara, en lloc de plorar-te, ens repartirem la teva part de feina que ha quedat per fer.
[article publicat al núm 378 de SomGarrigues]
