Opinió

Editorial

L’enrenou dels residus

S’acaba d’inaugurar el nou contracte de gestió i recollida de residus a la comarca administrativa de les Garrigues per part del guanyador de sempre, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), i ho ha fet amb polèmica, si més no, a les Borges. La nova ordenació, prevista per als propers deu anys, passa de les antigues zones de contenidors de rebuig, nombroses i escampades, i que es complementaven amb alguns grups localitzats de contenidors de recollida selectiva, al nou sistema anomenat “d’illes”, amb què tots els contenidors, de les cinc fraccions, són als mateixos punts, de manera que s’equipara la possibilitat de llençar el rebuig i la resta de fraccions –perquè on hi ha un contenidor de rebuig n’hi ha un per a cada fracció de selectiva, almenys en teoria. Això, a la pràctica, equival a reduir els contenidors de rebuig i augmentar-ne els de selectiva i facilitar el reciclatge perquè se sol aprofitar un sol desplaçament per a tot, en lloc de voltar d’un contenidor a un altre.

D’aquí uns mesos, però, podrem saber els resultats i podrem valorar si realment el canvi ha servit per augmentar el percentatge de recollida selectiva, que en aquests moments a les Garrigues és del 22%, la qual cosa implica ocupar el gens honorable penúltim lloc de Catalunya. En condicions normals, aquest canvi de sistema hauria d’implicar un lleuger increment de la recollida selectiva, veurem si suficient per atansar-nos, com a mínim, a la mitjana catalana actual, que se situa en un llunyà 38%. En tot cas, el que és segur que no millora la recollida és fer un canvi de sistema sense avisar els usuaris, tal com ha succeït a les Borges, la qual cosa ha generat un enrenou considerable.

Qualsevol canvi o novetat en la manera com ens desfem de les deixalles, l’hàbit ciutadà més diari i universal i, per tant, segurament la competència municipal que ens afecta més quotidianament (no endebades, és la que sol representar la partida de despesa més alta dels ajuntaments), ha d’anar acompanyada d’unes bones campanyes de sensibilització i comunicació prèvies. Canviar els hàbits no es fa d’un dia per l’altre, cal informació i pedagogia. I això, a la capital comarcal, ha fallat pels tres punts de la cadena: l’empresa que presta el servei, l’organisme que controla l’empresa i aquell qui finalment ha de fiscalitzar la qualitat del servei.