Hi ha en el nostre Occident hipertecnificat un buit que la tecnologia difícilment podrà emplenar, tot i que ho intenta a mansalva amb tota mena de simulacres. Es tracta d'allò que George Steiner titulà en un cèlebre assaig breu Nostàlgia de l'Absolut. La paraula "absolut" fa por perquè remet a quelcom que no depèn de res, a una realitat no condicionada (aquí, evidentment, hi entra una certa noció de Déu). Precisament perquè l'home no és "absolut" sinó en constant i contínua dependència, experimenta una constant i contínua insatisfacció.

Les religions -en el sentit més ample- miren de respondre-hi. Hi ha fam d'Absolut. I, alhora, vertigen davant de l'abisme que aquest representa. Un se sent còmode a casa, a la llar, on tot està ordenat segons la pròpia mesura. Però la nostàlgia hi és sempre i l'home mira de satisfer-la. Dins la paraula nostàlgia s'hi amaga un mot grec important, nostós, és a dir, el "retorn": la nostàlgia és el "dolor del retorn", aquest saber que estem retornant a la pàtria i no hi ha manera d'arribar-hi mai del tot. Un enyor d'una llar que ens espera.

Aquest és el motiu central de la gran obra de la literatura occidental, L'Odissea, que podem llegir ara en català en nova traducció en vers sortida després de la inigualable versió de Carles Riba i que a finals d'any s'estrenarà als cinemes de mà de Christopher Nolan. Hi ha un passatge de L'Odissea, breu i incisiu, en què Odisseu i els seus companys arriben a la terra dels lotòfags. És un paratge paradisíac. Els habitants, homes de pau, els acullen i els ofereixen per menjar els lotus. Qui en menja ho oblida tot. Així passa amb uns pocs soldats, que obliden d'on és que provenen i creuen que es troben a la seva llar. Odisseu els haurà de fer tornar al vaixell "plorant i per força" perquè "havien oblidat el retorn". No els pot convèncer amb paraules, els ha d'arrossegar a malgrat d'ells.

El papa Lleó XIV, que hem tingut aquests dies entre nosaltres, acaba de treure una encíclica que va una mica d'això i molt més, insistint sense catastrofismes que no hem de caure en la gran temptació d'oblidar qui som, d'on és que venim i cap on anem realment. Al costat de l'Odissea us en recomano la lectura.