Alguns poden pensar que demanar la pau és anar amb un lliri a la mà en els temps que corren. Però precisament és un exercici de memòria que convé fer conscientment. El papa Lleó XIV ho diu per activa i per passiva recordant que les primeres paraules de Jesús ressuscitat als seus deixebles varen ser aquestes: "la pau sigui amb vosaltres". De fet, i en el fons, és la manera tradicional de saludar-se els jueus i els àrabs: shalom, els primers, salam, els segons. Desitjar la pau a aquell qui vas a trobar és allò millor que podem demanar per a algú. És salut pacificadora interior i exterior i, en el fons, allò que potencia tot l'ésser cap al bé: cercar la felicitat de l'altre com a fonament de la pròpia.
La libido dominandi, però, és la passió que vicia les envistes dels horitzons vitals dels estats. Abans d'anar a trobar el potencial enemic per establir-hi una potencial amistat, conèixer-se i mirar de fer camí junts posant en clar les diferències i mirant d'amollar i ablanir les arestes que fan mal, és més fàcil enviar cartes en forma de dron teledirigit i procurar la mort i la destrucció. Sant Francesc anà a trobar el soldà a Damieta, Egipte, en un moment en què les arestes estaven més punxegudes i tensionades que mai per les croades. No hi acabà de reeixir.
Diria que no hi ha res de més noble que donar la vida per causes aparentment impossibles. El que sap greu és que, després de tants segles i, sobretot, atenent l'últim, hi hagi qui fonamenti la justícia de la guerra en la justícia de Déu. Perquè totes les parts tenen el mateix Déu per Déu. I la justícia que Déu vol és la pau i no precisament la pau dels cementiris. Una pau desarmada i desarmant, practicada per tots, agressors i víctimes, posar l'altra galta... Les regles que ens hem donat per a la concòrdia i la convivència esdevenen cadenes d'or quan es perd de vista que el seu fi és el bé social, el bé comú.
A la creu, ho celebràvem fa quatre dies, totes les regles de la Llei esclaten. Jesús morint sota el pes de la Llei posa en evidència la total insuficiència de tota llei humana si no se sotmet a l'únic manament: la llei de l'amor. Però dir això, ja se sap, és anar pel món amb un lliri a la mà.