Una cosa que m'ha corprès des de l'inici de la meva estada a Mallorca, ja fa més d'un any, és com, encara, s'hi celebra l'Advent i el Nadal. Deixant de banda la fascinació col·lectiva per l'encesa de les llumetes decoratives de Nadal, amb tota una posada en escena que diu molt dels nostres temps ansiosos, i deixant també de banda la febre consumista, es respira aquí encara una ànsia diferent que enfondeix la consciència dins la Tradició.

Les esglésies de l'illa aquests dies, sobretot a partir de la festa de la Immaculada, queden totes engalanades de neules, que no són pas les galetes amb què ens embafem després dels àpats nadalencs, quan als nostres ventres ja res més no hi té cabuda. Les neules mallorquines, provinents pel que diu l'Alcover-Moll, d'antigues tradicions empordaneses, són fulls prims (originalment de farina i aigua) retallats en figures precioses d'escenes nadalenques, que pengen en fils dels sostres i salomons de les esglésies i dels pessebres. Diries que és com una mena de rou que cau del cel i que fa que l'església prengui tota una altra fesomia, talment com si l'antic gregorià Rorate caeli s'hagués materialitzat en forma d'oblees que cauen del cel, un nou mannà.

Tot té el seu esclat la nit de Nadal, on la Sibil·la rep els fidels amb un cant que travessava tota la Mediterrània i que aquí, malgrat les prohibicions tridentines, per fortuna s'ha mantingut. El cant de la Sibil·la és tot ell apocalíptic i dona, per mi, un sentit ple al que se celebra la nit de Nadal. Res d'ennuegaments mel·liflus de sucres excessius davant el sant nadó, sinó la consciència que assistim al naixement del Rei i Jutge de tota la història. Malauradament, els nostres Advents llaneguen i molt davant unes tradicions que malden per assenyalar-nos "el sol que ve del cel per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort", però malgrat tots els malgrats Ell continua venint. Que el seu Adveniment ens agafi en vetlla. Molt bones festes!