Alguns amics em diuen que en els meus articles parlo sovint de política i que en general se'n parla massa. Potser és cert. Al cap i la fi tot ho és, de política, i quan hom expressa la seva opinió respecte a allò que succeeix al seu entorn, no s'escapa de fer-ho a través de la pròpia experiència i de la seva particular manera de pensar i de creure. Ningú pot saltar sobre la seva ombra ja que aquesta sempre l'acompanya!

En el fons d'aquesta queixa hi ha, però, una raó que no podem desmerèixer; hi ha vida més enllà de la política i sovint ens saturen la quantitat de notícies i comentaris que hi fan referència. En canvi, els interessos de moltes persones giren per uns altres rodals: la cultura, l'economia, les relacions familiars i personals, l'educació, l'art, el medi ambient, la salut, l'oci, el lleure, la religió, la literatura, els avenços científics, la solidaritat, etc., etc., que moltes vegades no tenen l'atenció mediàtica que mereixen i que seria convenient divulgar.

Tot i així, és evident que la majoria d'articles d'opinió dels mitjans de comunicació escrits i fins i tot els digitals, versen sobre l'actualitat política. Les altres matèries semblen arraconades a suplements específics o a revistes especialitzades que no arriben al gran públic. Les raons les desconec, però potser caldria buscar-les en les influències diverses que reben dels seus propietaris, dels anunciants, dels subscriptors, dels lectors i de l'entorn en el qual es desenvolupen. També són sensibles a les pressions dels responsables polítics de les administracions i dels grups econòmics. En definitiva, són el reflex, no tant de la societat que tenim, sinó de la que ens volen portar.

Per contrarestar-ho una part dels ciutadans cerca, mitjançant les noves tecnologies i les seves aplicacions (Facebook, Twitter, WhatsApp, etc.), formes de comunicació diferents de les tradicionals que parlin d'allò que més els interessa a cada moment. El seu impacte és extraordinari però al meu entendre poc rigorós ja que, de manera irresponsable, protegides per l'anonimat i poc reflexionades, sovint hi circulen notícies sense contrastar, rumors i insinuacions, atacs barroers i ofensius envers persones que no poden defensar-se sota l'excusa de repetir allò que ens han enviat. No es contrasta res i passa bou per bèstia grossa! I després, amb tota tranquil·litat, ens oblidem de la serietat, l'objectivitat, el rigor i la transparència que exigim als mitjans tradicionals.

És per aquesta raó que, ara més que mai, ens fan falta mitjans plurals i responsables en el doble sentit de la paraula. Que actuïn amb responsabilitat i que es facin responsables d'allò que publiquin. Només d'aquesta manera, després d'escollir i exigir, podrem informar-nos i analitzar degudament allò que ens ofereixen. Per sort, d'aquests també n'hi ha i, sense desestimar els nous formats i canals de comunicació, que segur que tenen els seus avantatges si s'utilitzen bé i que, ens agradi o no, guanyen terreny cada dia, la nostra societat necessita que les informacions que li arribin tinguin rigor, siguin objectives, estiguin contrastades i ajudin a formar una opinió pública compromesa amb els valors democràtics de llibertat, justícia, igualtat i solidaritat.

No sé si hauré tornat a parlar de política. En tot cas no ho pretenia i per això voldria acabar citant un fragment de l'Eclesiastès que crec s'hi escau: "No hi ha res de nou sota el sol: Una generació se'n va i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon anhelant d'arribar al lloc d'on tornarà a sortir.

Els rius corren cap al mar i el mar no s'omple mai, però els rius no cessen d'anar sempre al mateix lloc. Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol."