Fa unes setmanes vaig quedar sorprès de la valenta iniciativa de pobles de la comarca d'unir-se per demanar un impost a les energètiques, que ocupen els termes, per invertir-lo en la reactivació econòmica.

Cada poble amb els seus recursos i empenta ja fa els perquès d'una forma o altra per crear iniciatives que contribueixin a evitar l'envelliment, el despoblament i posar en valor el patrimoni. Estic segur que la gran majoria sabem quins són els problemes d'arrel que ens acabaran matant, però no és moment de lamentar-se del temps que perdem i que hem perdut, és moment de centrar les forces a actuar, més que donar tombs analitzant el que tots coneixem.

Del Consell Comarcal depèn saber aprofitar les preocupants conclusions que s'han extret de l'últim pla estratègic, i que a banda d'incentivar els pobles a posar-se bonics amb flors, s'espera que aconsegueixi la difícil missió d'aglutinar, encoratjar i guiar-nos a tots cap a una productiva direcció conjunta. 

La realitat és que, ara mateix, aquest paper de guia o referent està en mans de pobles i zones que davant la lentitud i l'escassa resposta dels òrgans pertinents s'han espavilat a entendre i cercar solucions pròpies.

Recuperar el lideratge que al Consell li pertoca no hauria de passar per copiar o competir, sinó per actuar i innovar per convèncer, construint estratègies sòlides i serioses.

I tot aquest esperit de canvi es veu frenat a la pràctica quan la majoria de municipis estem tips d'escoltar històries d'estornells impertinents que s'estampen cada dia a la mateixa hora provocant microtalls, d'antenes que perden cobertura quan plou i llocs on no arriba ni l'ADSL, i aquesta lluita de David contra Goliat passa perquè el veritable David es deixi de piscolabis i agafi d'una vegada per totes la fona.