Opinió
Centre d'Estudis de les Garrigues

Centre d'Estudis de les Garrigues

Clima i estat d’ànim: directament proporcionals?

Qui visita per primera vegada la comarca de les Garrigues pot experimentar una sensació ben diferent, atenent a l'estació de l'any de què es tracti. Si hi arriba a l'hivern, és probable que quedi desencantat, perquè la boira li impedeixi admirar el paisatge; si s'hi deixa caure a l'estiu, la calor sufocant i extremadament seca li pot provocar un cop de calor, amb la qual cosa la impressió resultant acabi sent igualment nefasta. La millor opció, doncs, és animar-se a conèixer les Garrigues a la primavera o a la tardor. 

Abans d'aprofundir en la matèria que ens ocupa, cal recordar que les Garrigues forma part de les comarques planes de ponent més pròximes a la depressió de l'Ebre, fet que conforma fortament la comarca. Aquesta regió s'aixeca on la majoria dels rius nascuts a la serra la Llena han erosionat el terreny formant fondals estrets i deixant planes trencades en el seu camí cap a la desembocadura al Segre. Només el nord de la comarca presenta un relleu més pla i menys trencat, semblant al que trobem a les comarques del Pla d'Urgell o al Segrià. El seu clima mediterrani continental sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 450 mm, dóna els màxims valors a la primavera i a la tardor, i els mínims, a l'hivern i a l'estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 5 °C, sobretot a causa de la inversió tèrmica i les boires persistents, i els estius són molt calorosos, amb mitjanes de 24 °C a 25 °C, essent l'amplitud tèrmica anual alta o molt alta i reservant el període lliure de glaçades de juny a setembre. Amb aquestes dades a les mans, podem establir una relació directa entre el clima i l'estat anímic que ens ajudi a entendre com ens sentim, depenent de l'estació de l'any en la qual ens trobem les persones, i molt especialment els garriguencs. 

Els experts apunten que l'hivern i l'estiu, malgrat ser considerades les estacions amb un temps més extrem, són èpoques més homogènies, emocionalment parlant, mentre que durant la primavera i la tardor s'experimenten més canvis en l'estat anímic, la qual cosa influeix de manera més intensa en les persones amb sensibilitat meteorològica. Independentment o no de la nostra percepció climàtica, el que tenim clar és que si bé ens acostumem a la boira, i d'aquí que ens sentim més apàtics durant els mesos de fred, a l'estiu gaudim de les llargues migdiades amb aire condicionat, tot escoltant el cant de les cigales a les quatre de la tarda. Amb l'arribada de la primavera moltes persones se senten cansades i tenen fins i tot dificultats per adormir-se, senyals de l'organisme que ens avisen d'una mala adaptació a l'estació que comença. 

En conclusió, el clima del territori en el qual vivim ens afecta directament en el nostre estat anímic, i és precisament per això que les persones i els garriguencs i garriguenques, més concretament, ens identifiquem tant amb la nostra comarca.

Lis Solé