Dilluns, dia 20 de març a les 8 del vespre, el cor del meu pare deixava de bategar. Potser això a primer cop d'ull pot semblar que no té gaire importància per als lectors i lectores de la revista SomGarrigues. De fet, cada dia mor gent i més enllà del condol que se'm pugui donar com a col·laboradora habitual, el nom del meu pare de ben segur pot ser totalment desconegut per a la gent més jove. Però si em plau de parlar d'ell en el meu modest espai d'opinió és perquè en Joan Alòs i Saragossa va ser durant anys un dinamitzador cultural que, des de la població de l'Albagés, va saber dinamitzar la comarca de les Garrigues.
De vegades els testimonis del llarg currículum d'una persona no són suficients per expressar el seu treball. És per això que, i ho podeu agafar com un regal, m'ha semblat que uns petits retalls del pregó que va oferir durant la festa major de l'Albagés de l'any 2014, esdevindria el millor dels testimonis i alhora un entranyable record per a tots aquells que van viure una de les etapes culturals més importants d'aquesta població garriguenca dels anys 70-80.
...Vaig arribar a l'Albagés a l'any 1971 i l'any següent, 1972, l'alcalde d'aleshores, l'amic Rogeli Seró, em va preguntar: "A tu, Joan, què et sembla que hi podríem fer per dinamitzar el poble?" Aquell mateix dia, el naixement de la proclamació de la Pubilla de les Garrigues va començar a prendre forma i sentit. (...) Per això vam realitzar una obra titànica: vam pavimentar el Passeig. I ho va fer el poble... la gent. (...) Va acudir-hi tothom. Diuen que hi havia més de 2.000 persones d'arreu de la comarca de les Garrigues i, fins i tot, de més enllà. La proclamació de la Pubilla es va anar estenent a d'altres poblacions. D'aquí, de casa nostra, van sortir noies com la Sandra, la Berta i la Meritxell que, en representació de les comarques de Lleida, es van presentar per a Pubilla de Catalunya. Allà on anaven ressonava el nom d'un poble: l'Albagés. Uns anys on el nostre poble, anava de boca en boca per tot el nostre país: Catalunya. (...) També l'any 1971 vaig crear un grup de teatre. Nova Llum, format per nois i noies de l'Albagés. (...) Vam representar moltes obres i la més famosa va ser la sarsuela Los Gavilanes, on hi va actuar un nen, el futur alcalde, Albert Donés. (...) I anys més tard, arribaria la Festa de la Gent Gran i tants altres projectes. (...) A tots us vull donar les gràcies. (...) Gràcies a l'Albagés i Bona Festa Major.
Diuen que ningú no mor mentre hi hagi gent que el recordi. Descansi en pau.
