Sovint quan planifiquem el nostre temps d'oci triem viatjar a l'altra punta de món i ho fem amb un pensament prefixat, influenciats per la publicitat enganyosa. Anem a conèixer món, diem. I llavors aquest fet d'allunyar-nos, com més lluny millor, ens transmet una sensació de descoberta perquè, de fet, viatjar és això, conèixer llocs, paisatges, monuments i fins i tots sabors i olors totalment desconeguts. Quan finalment agafem l'avió, després de patir cues, retencions, endarreriments i amb la paciència esgotada, la sensació que tot un món està a punt d'obrir-se davant dels nostres ulls ens eleva a la categoria d'aventurers. Anem a llocs que no hem vist mai, diem. Pel sol fet de pujar en un avió, el viatge adquireix un valor extra. Anem lluny, a terres desconegudes perquè allà de ben segur hi trobarem el que no tenim a la cantonada de casa. Com si pel simple fet de fer una morterada de quilòmetres... i una despesa important de diners, de posar distància amb casa nostra, tot allò que anem trobant durant el nostre viatge ja hagi de ser d'una qualitat de gamma alta i per descomptat molt superior al nostre patrimoni. Sovint la voluntat d'aparentar, de lluir, d'explicar què fem i on hem anat, ens empeny a triar un creuer que et passeja per vés saber on amb allò tan amanit del tot inclòs. Les oliveres de les Garrigues no tenen pas res a envejar a les seves companyes, les gregues, però, ai las, n'hi ha que trien Grècia sense haver-se interessat mai per visitar, per exemple, el Museu de l'Oli de Catalunya de la Granadella, una meravella al costat de casa. Voltem pel món sense adonar-nos que aquí, a tocar, les meravelles se'ns escapen del nostre camp de visió. I així allunyats volgudament de les nostres meravelles, menystenim el nostre propi patrimoni, i amb ell, un turisme de quilòmetre zero, de turisme de proximitat que tant beneficiaria econòmicament les nostres terres. Els paisatges de la pedra seca entre oliveres i ametllers van ser creats per ser admirats. Visitar els Vilars de la població d'Arbeca dinamitza la comarca. Visitar l'espai Macià de les Borges Blanques no és només una bona manera de conèixer una part de la nostra història, sinó també contribuir a dinamitzar un espai que lluita per sobreviure. Diners porta diners, diuen. França va inventar la ruta dels castells dels càtars quan la història ens ensenya que els càtars no en tenien pas de castells. Però tot i això, milers de persones viatgen a Occitània per deixar-se un bon grapat d'euros visitant un invent turístic. Al costat de casa tenim patrimoni i del bo. Ara que la calor ja comença a esquerdar les pedres i l'agost és temps de vacances, no aniria gens malament visitar aquells racons que tenim ben a prop de casa.