Aviat arribarà el temps de canviar la roba dels armaris. Samarretes, vestits de bany, vestits escotats i sense mànigues passaran al fons de tot per tornar a donar protagonisme als abrics i a la roba de llana. Les mantes lluiran als nostres llits els seus millors colors i la calefacció farà embogir el comptador del gas i tornarem a tremolar quan l'import de les factures de la llum s'enfili fins a l'infinit.

Que breus són els estius i les primaveres i que llargs són els hiverns. Enguany però la temporada de bolets està essent un bé de Déu i sembla que n'hi ha per donar i per vendre. Rovellons de botó i rossinyols omplen les cistelles d'aquells que mai havien tingut la sort de trobar-ne ni tan sols per casualitat, i les catifes de camagrocs baixen i pugen per les valls del Solsonès.

Els humans som recol·lectors per naturalesa i ens agrada collir i replegar els fruits que la terra generosament ens regala. Pels esbarzers, les mores madures ens omplen la boca de dolçor mentre amb les mans acaronem l'olorós espígol. A Ponent sortir a plegar caragols és un clàssic de tota la vida malgrat l'afició es veu amenaçada pels tubs que canalitzen les sèquies per on corre l'aigua... i els caragols.

Aviat arribarà el temps de replegar veles perquè les nits es faran més llargues i el sol anirà llanguint sota l'imperi incontestable de la boira ponentina. Persistent ella, com el poema d'en Màrius Torres, la boira, fidel com el nostre esperit, acompanyarà la calma del riu Segre on les seves aigües fredes, minses, menjades per les hidroelèctriques que tot ho acaparen, deixen anar l'enyor d'aquella barca del Tòfol que creuava els lleidatans a una banda i l'altra de la ciutat.

Aviat, quan les fulles dels arbres caiguin per la força de la gravetat, les recargolades branques dels ametllers i les oliveres esclataran ufanoses pels camps de les Garrigues omplint les caixes dels tractors. El millor oli del món. La millor ametlla de l'univers.

Ara que l'estiu tanca portes em pregunto per què hem tornat a viatjar a l'altra punta de món. I per què de vegades consumim allò que no coneixem? Oli d'Itàlia? Ametlles dels Estats Units? Si origen és igual a identitat, per què deixem que aquesta màxima tan simple, tan de sentit comú, no passi de la teoria a la realitat.

Fer territori. Un eslògan que, ara que l'hivern arriba, hauríem de recordar per posar-lo en pràctica quan torni el bon temps que ara s'acomiada.