Aquesta és una Cullerada fotuda: no em puc resistir a escriure sobre El Tema (de fet ara tots els altres temes semblen tan banals, que escriure sobre qualsevol altra cosa fa com vergonyeta), però qualsevol voluntat d'anàlisi de l'actualitat és ridícula quan estan passant tantes coses tan grosses i tan excepcionals en tan poc temps. Ara mateix (28 d'octubre) som independents o no segons a qui li preguntis (el que jo anomeno la República Quàntica), i aquest matí fins i tot he vist al Twitter un paio, Oriol Güell, que diu que encara no hi ha hagut DUI, que si llegeixes bé la declaració signada resulta que no es va arribar a proclamar. I jo me'l crec, perquè si una cosa està quedant clara aquests dies és que la informació de veritat ja no és als mitjans tradicionals. Aquests es limiten a explicar el que passa de portes enfora, les pantomimes i escenificacions d'uns i altres que només serveixen per fer-nos encebar fins a acabar fotent-li crits a una pantalla inerta, però per saber el que passa de veritat, les reunions secretes, els interessos capitalistes, els pactes estratègics que ho mouen tot a les nostres esquenes i que acabaran decidint el nostre futur, això només ho trobem al Twitter i al WhatsApp, escrit per periodistes semidesconeguts, fins i tot anònims, espavilats i amb bons contactes, esbombant a títol individual el que no els deixen explicar a les grans cadenes i diaris (i no, a TV3, normalment, tampoc). Una tasca periodística que hem d'autocompletar cadascun de nosaltres, sabent destriar el gra de la palla, l'informador de raça del manipulador o del simple caçador de likes. Ah, i evitant compartir falsedats o opinions vestides de notícia de fonts com, per exemple, el no fa tan temps respectable diari El País: no és bo recrear-se en la indignació que provoquen, i penseu que a més, en aquests temps de crisi endèmica de la premsa escrita, els nostres clics a la xarxa els salven la vida. No els donem aquest gust.