Opinió
Josep Maria Anglès

Josep Maria Anglès

Les pintures del Cogul ens parlen

Les pintures rupestres del Cogul es van convertir en les primeres imatges de la prehistòria catalana. En poc temps ja eren un referent obligat dels estudis de l'art rupestre nacional i internacional... i afortunadament són ben a prop dels nostres pobles.

Dit això, us convido a passejar amb la imaginació per un escenari superb i magnífic que cal conèixer. Som-hi.

Albirant la primera llum del sol l'ambaixador romà Secundio surt de Tàrraco custodiat per una Turmae, l'escolta militar formada per 30 genets de cavalleria, amb l'ordre de fer complir les instruccions del governador de la Tarraconense Servi Sulpici Galva. El seu objectiu és entrevistar-se amb els generals de les legions acampades en la inhòspita Ilerda, lloc que feia encertada la sentència de menyspreu entre els legionaris de les guarnicions romanes: Ilerdam videas (que vegis Lleida). Certament fou un mal destí pel seu clima violent i sobretot per la boira, el pitjor per a la defensa militar. Secundio era un home instruït que sabia llegir i escriure, cosa no gaire freqüent en aquell temps. I per què parlem d'ell? ho fem perquè aquell dia ens va deixar testimoni de culte gravant a la cova del Cogul la frase SECUNDIO VOTUM FECIT (Secundio va fer un vot, una prometença), expressió que encara podem llegir sense gaire dificultat.

Després d'un silenci tornà amb el grup de legionaris. Temps enrere li van parlar d'aquest lloc màgic amb dibuixos de figures inimaginables pel pragmatisme romà. Què significaven? ningú no ho podia assegurar, però ell estava convençut d'haver trobat el veritable discurs de l'escena: representaven persones que havien experimentat l'angoixa d'un eclipsi de sol. Sabia que els pobles primitius creien que el sol es podia extingir com s'apaga una foguera, però a les terres del Cogul "afortunadament" el van recuperar un altre cop, i per això aquells animals i persones enregistrats a la cova es mostraven en la plenitud de l'alegria.

De l'ambaixador de Tàrraco ens separen 2.000 anys, però resulta que les primers pintures del Cogul tenen una antiguitat que va més enllà dels 10.000 anys. I el més sorprenent és el molt temps que va transcórrer entre els diferents dibuixos: 5.000 anys. No és fàcil comprendre aquesta amplitud històrica ni els centenars de generacions que ho han contemplat des del dia que aquell inspirat Homo Sapiens va marcar el primer traç a la pedra.

La "fotografia" que ara veiem a la cova ha tingut una exposició de 10.000 anys, on han deixat petjada la complexitat de la nostra espècie i la seva ànima. Fixeu-vos que aquells "avantpassats garriguencs" havien aconseguit coses que realment són importants per a la vida: la convivència, l'organització, el foc, el llenguatge i la representació de l'art com a espectacle del nostre món.

Fugint dels tecnicismes procurarem esbrinar qui eren aquets primigenis pobladors del territori on vivim.

En primer lloc pensem que la cova del Cogul era un punt emblemàtic, una paret de testimoni. Mai no fou un emplaçament per viure-hi ni tan sols per dormir-hi. També sorprèn considerar que l'ara humil riu Set, que passa al peu de la cova, tenia un cabal molt respectable per causa del desglaç posterior a la coneguda com a Edat del Gel.

I aquí ho deixem. Fins al proper dia.