6 segons. Segon amunt, segon avall, justament això és el que triga a aparèixer un cotxe i passar per davant del morro del meu, quan estic aturat a la rotonda d'accés a Torrebesses. O dit d'una altra manera, és el temps que tinc per deixar anar l'embragatge i el fre, prémer l'accelerador i creuar totalment els 2 carrils de la carretera C-12. Normalment en trigo 4 o 5, així que és fàcil fer números i veure que no sobra gran cosa. Per mi i fins avui (toquem fusta), aquests segons han estat suficients, però com molta gent de la comarca sabeu, a més d'un/a n'hi ha mancat. Qui més, qui menys, coneix algú que ha patit algun accident. En són testimoni els para-xocs, retrovisors, llantes... i altres fragments de vehicles que cada certs dies veiem als voltants de la rotonda.

Si a aquest creuament de via (parlo del de Torrebesses, però és ben aplicable a Sarroca, Llardecans o Maials) hi afegim variables com la boira plana o un bon ram d'aigua, els segons per creuar disminueixen. Més m'estimo no fer comptes...

Llegeixo al SomGarrigues 471 que els i les alcaldesses dels pobles de la C-12 reclamen majoritàriament desencallar el projecte de substitució d'encreuaments, que fa 10 anys que està aturat, i fer-ho amb passos elevats o soterrats. No hi puc estar més d'acord. No sóc arquitecte ni topògraf, ni tinc idea d'urbanisme, però passar cada dia per la C-12 almenys un parell de cops fa que tingui clar què em fa sentir segur i què no. Les rotondes instal·lades a Alfés eviten que hagi de fer els encreuaments perillosíssims que hi havia fins fa unes setmanes. Ara bé, les rotondes després d'un revolt tancat o en una baixada pendent no les veig clares, per molt que estiguin ben senyalitzades. Si combinem factors com ara un dia de boira plana i un/a conductor/a que no conegui la via, és fàcil pensar que pot trobar-se en un ensurt. Espero de tot cor equivocar-me. En canvi, si entro a Alcanó, no tinc cap mena de sensació de perill.